Obsolescències

Una estranya conxorxa ha fet que els electrodomèstics i la tecnologia que m'envolten hagin començat a petar en cascada. Primer va ser un aparell de televisió. Ha vist massa canvis per la seva edat, i això que era en color! Però mentre ell resistia, ha vist com els monitors han passat de ser grossos a extremadament prims, i de poder-hi posar no només una ballarina sinó tot un quadre flamenc al damunt, ara pengen de les parets com si fossin quadres. El negre ha arraconat els grisos, i duen el dimoni d'internet a dins. És clar que ara ja n'hi ha que tenen forma corbada que serà una altra revolució. Paral·lelament el mòbil m'ha caigut a terra i la pantalla es veu com glaçada, la bateria fa figa i vaig boig buscant endolls per recarregar-lo. Però és que a més la pantalla de l'ordinador ha decidit que ja ha treballat prou, i només sóc capaç de veure-hi una mena de cortines comprimides o un riu grisenc. Creuo els dits perquè ara no cantin l'hora dels adéus la rentadora i l'assecadora, perquè el que m'urgeix és canviar l'escalfador. Val més no parlar del cotxe. És allò de l'obsolescència que entre programada i sobtada s'ha concentrat en mi per posar-me a prova. És clar l'obsolescència afecta una altra mena d'aparells, els dels partits polítics que experimenten processos de transformació espectaculars. El PSC diu que es refunda, Pedro Sánchez, més que no pas el PSOE, també. En el vot diferenciat al Congrés de CDC i d'UDC també hi ha un aire de final de partida. Però en aquesta esfera política hi ha una cosa immutable, com aquella bombeta que encara crema als EUA des del dia que la van referendar: la Constitució espanyola. Impassible. Per ella no passen ni els anys, ni les terceres vies que la volen modificar. Fixa, com l'hamburguesa que tenen immaculada en un hotel d'Islàndia. Guia d'Occident, mentre als ciutadans ens van esclatant tota mena de pantalles, amb la responsabilitat d'accelerar la represa econòmica per la via del consum tecnològic.