De set en set
Profecia
Ho sap tothom i és profecia. Segons es pot observar entre els opinants més mediàtics i profètics, la desaparició d'Unió Democràtica es dóna per feta en un futur més proper que llunyà. La idea central té a veure amb la llei darwiniana sobre l'evolució de les espècies: Unió no s'ha adaptat al medi i, en conseqüència, serà eliminada.
A mi, que el conservadorisme aplicat a certs patrimonis em sembla un valor afegit, la desaparició d'Unió i, fins i tot, l'anunci frívol de la desaparició d'Unió, em sembla una negligència de país. I ho dic en un sentit patriòtic.
Un país com Catalunya, que fa tant de temps que intenta accedir a les llibertats nacionals i a la dignitat de les persones, potser s'hi hauria de mirar més abans de deixar anar pel forat de l'aigüera una part significativa del mèrit d'haver arribat on som ara.
No m'importa gaire si les causes que provoquen la profecia sobre la desaparició d'Unió tenen a veure amb el fet que la ideologia de la democràcia cristiana ja no està de moda a Europa, o si tenen a veure amb la revenja de les noves generacions de Convergència coincident en el temps amb la caiguda del pujolisme, o si tenen a veure amb la suma d'ambigüitats i sensibilitats diverses entre persones i sectors de la mateixa Unió.
El que em sembla un error no és la causa, les causes, sinó l'efecte.
Agradi o no, Unió va ser determinant en el pas per la clandestinitat perquè la llengua i la cultura pròpies no s'extingissin, va ser determinant almenys en les dues primeres dècades de l'autonomia perquè la construcció de l'autogovern es consolidés i, si no fos per la convulsió i la cacera de bruixes que han caracteritzat el procés de transició nacional a Catalunya en els últims cinc anys, Unió Democràtica estava cridada a ser determinant en matèria de sobirania plena: fiscal, judicial, cultural i simbòlica.
Distrets a saber cap a on anem, hem oblidat on som i hem ignorat d'on venim. Qui vulgui, que en digui adaptació al medi. La cientificitat ho pot tot contra l'humanisme. Però compte, que no sempre l'home ve de la mona; de vegades, hi torna.