Els castells com a reflex del somni català
Un reporter del diari Die Welt, un dels rotatius més importants d'Alemanya, va visitar Catalunya i va quedar corprès de la magnitud del fenomen casteller al nostre país. Després d'assistir a assajos i de veure les colles en acció, va concloure que hi ha un paral·lelisme clar entre els castells i l'anhel català per la independència. “Molts identifiquen els castells amb la seva pàtria, Catalunya. No pas amb Espanya, compte. I amb la idea que Catalunya aviat serà un estat independent dins la Unió Europea”, escrivia el periodista alemany. Seguidament feia un repàs històric de les reclamacions catalanes: “Durant la dictadura de Franco, els catalans i la seva regió autònoma van patir una immensa repressió, incloent-hi la prohibició de la seva llengua. Amb la fi del règim en 1977, la consciència nacional va tornar a ressorgir.” Després de descriure el fet casteller, i de comparar-lo amb l'impuls del sobiranisme català, explicava que “el govern central no coopera de cap de les maneres amb el moviment, però la gent no es rendirà fàcilment. A la primera oportunitat de votar, triaran independència”.
No només a Alemanya constaten la bona salut del moviment independentista. El Neue Zürcher Zeitung de Zuric, a Suïssa, entrevistava dies enrere el professor i politòleg Klaus-Jürgen Nagel, que assegurava que el procés està massa avançat per aturar-lo amb un hipotètic acord amb Espanya: “L'estat propi és el tema principal de les eleccions regionals de Catalunya. Els polítics no poden fer marxa enrere.”
Segons el catedràtic, no es tracta només d'una reacció contra Espanya: “El català és un moviment que va contra els poders establerts, no només a Madrid, sinó també a Barcelona. La gent té confiança en si mateixa, sobretot els joves que no han crescut amb Franco, que ja no temen els tancs. No volen un nou acord, volen quelcom nou: gestionar els seus propis assumptes.”
Finalment, constatava que “és massa tard per a un acord. Es va cercar després del fiasco de l'Estatut, i fins al 2012 una solució negociada hauria estat possible. El govern conservador de Madrid s'hi va negar en rodó. Ara tot rau en la decisió dels votants”.
