Gernika

Tot està a punt a Gernika perquè d'aquí a una setmana es trasplanti el nou roure davant de la Casa de Juntes de Biscaia. A molts els pot semblar un fet sense importància, però no ho és gens. De la mateixa manera que en molts països hi ha símbols estàtics (banderes, himnes...), l'anomenat Arbre de Gernika (Gernikako Arbola) és un ésser dinàmic, que simbolitza les llibertats tradicionals de Biscaia i dels biscaïns i, per extensió, les de tots els bascos.

En els darrers anys, la crònica de l'Arbre de Gernika recull alguns fets accidentals que ha calgut superar. El primer, la mort de l'antic roure, esdevinguda l'any 2004. Era l'arbre que havia resistit el bombardeig de la Legió Còndor. Ja és sabut que l'aviació alemanya, ajudada per la italiana i amb la col·laboració necessària del bàndol franquista, la tarda del 26 d'abril del 1937 va atacar la població civil de Gernika, va fer centenars de morts i va incendiar completament la ciutat. L'edifici de la Casa de Juntes i l'Arbre de Gernika, tanmateix, van perviure.

L'any 2005, es va trasplantar un nou roure, fill de l'antic. Aquest hivern, però, ha mort. Les causes de la mort no han tingut res a veure amb l'èpica, sinó amb un desastre natural. Segons sembla, un excés d'aigua acumulada pel mal drenatge li ha provocat anòxia (manca d'oxigen) i, en conseqüència, la mort. Així, ara tindrà lloc un segon trasplantament, amb un nou roure, també fill de l'antic i germà del que ha mort aquest hivern.

L'Arbre de Gernika que es trasplantarà d'aquí a una setmana té 14 anys i s'ha avivat prop de Bilbao. És el millor exemplar, elegit entre milers de plançons nascuts a partir de glans de l'arbre antic que habiten en els boscos de Biscaia. L'operació de tria i també la de condicionament del terreny on es trasplantarà ha anat a càrrec d'experts d'un prestigiós laboratori mediambiental guipuscoà i del departament de Biologia Vegetal de la Universitat del País Basc. Aquesta vegada, no s'ha deixat res a l'atzar.

Els reis de Castella juraven fidelitat a les llibertats biscaïnes sota l'Arbre de Gernika. D'aquí arrenquen els drets històrics, que els catalans hem desatès.