la crònica
El nostre nom de cada dia
Els mestres no són senyors ni senyores ni senyoretes. Són la Mercè o en Carles
La gent es parla de tu, tingui l'edat que tingui, com si es conegués de tota la vida. I tots s'anomenen pel nom de pila. Els cognom no existeixen per a la gent normal. A les escoles, al metge, als bars... només hi ha Maries, Quims, Ricards, Manels o Laies. No com en altres temps, quan la gent es deia Casadevall, Bosch, Martínez o Sureda. Potser per això ja fa temps que s'ha posat de moda posar noms poc freqüents als fills, perquè de Joseps, Joans o Carmes n'hi havia hagut a totes les famílies. Ara, tenim Jofres, Karines, Itziars o Teds, per diferenciar els uns dels altres.
Hi ha excepcions, però. Si aneu a una escola, trobareu que tots els mestres només tenen nom de pila: són la Pilar, la Montse, en Pere, l'Antonio... I els nens igual, només que amb el repertori ampliat d'acord amb les modes de cada moment (possiblement influenciat per les sèries de televisió, les pel·lícules d'èxit o els famosos de la temporada). Potser, si teniu sort, a les escoles trobareu un senyor amb cognom, el porter. Els mestres no són senyors ni senyores ni senyoretes. Són la Mercè o en Carles. I, és clar, per marcar alguna diferència, al conserge tots li diuen senyor, i sovint amb cognom propi. No sempre. També tenen cognom els doctors, els metges. Ells són el doctor Roure o la doctora Zarzalejos. Les infermeres i vosaltres, els pacients, només nom de pila. Els metges no són senyors ni senyores, però sí doctors. A la clínica, potser trobareu que us parlen de la senyora de fer feines, amb sort. Però sense cognom.
Ara, atenció, els que tenen cognoms de veritat són els àrbitres de futbol: Ayza Gámez, Del Cerro Grande, González González, Pérez Montero, Hernández Hernández, Undiano Mallenco, Pérez Montero.... Plego aquí per tenir temps d'assegurar-vos que tots els citats són àrbitres de veritat, de primera divisió, que trec d'una llista de fa un parell d'anys. A tot arreu són anomenats sempre amb els dos cognoms. No en trec conclusió: només ho constato. Com també constato que molts dels àrbitres tenen doble nom de pila. Deu ser un costum que encara no hem importat de les geografies on ja fa anys que no es fa servir el cognom en les relacions habituals. Ja arribarà. Tinguem paciència i tindrem Carles-Alberts i Jordi-Jaumes. De fet, de molts anys coneixem els Josep Maria, els Miquel Àngel, les Maria Roses, els Narcís-Jordis i tantes combinacions que tots teniu al cap. Gent previsora: si t'han de conèixer només pel nom de pila, el més pràctic es tenir-lo doble. El nom és com la nostra contrasenya, la paraula de pas. Val la pena que ens el posin difícil, si pot ser amb majúscules i amb xifres. Què us sembla Joan Carles I? Ho veieu? El rei pare ja anava avançat en això del nom.
