Mala educació

Eren les nou de la nit i estava a punt d'arribar a casa després d'haver-ne sortit a les sis del matí. Sentia un cansament dolç. Acabava de sortir del metro de Drassanes i havia de creuar un petit carreró lateral de les Rambles a l'altura de l'Arts Santa Mònica. El semàfor estava en vermell, però els cotxes que baixaven eren lluny. Només havia de fer quatre passes per travessar el carrer i, com que no hi havia perill, vaig fer-les. Aleshores em va increpar un jove guàrdia urbà: “Senyora, que no distingeix els colors?” Li vaig respondre que sí, però que no passaven cotxes. Em va dir que em podia denunciar pel que havia fet. Tranquil·lament, ho asseguro, vaig replicar que potser sí i vaig preguntar: “Però, pagaria la pena?” El policia em va dir que sí, que pagaria la pena... per maleducada. Vaig arronsar una mica les espatlles i vaig continuar caminant. Tenia pressa per arribar a casa i sobretot no vaig voler complicar-me la vida. De cop, vaig intuir que travessar el carrer amb el semàfor en vermell podia comportar un perill inesperat aliè a la circulació. El perill de la norma, que s'ha d'acatar sigui com sigui, encara que pugui contradir el que m'atreveixo a considerar el sentit comú que, en aquest cas, em va fer travessar un carrer amb el semàfor en vermell perquè, simplement, no passaven cotxes. Hi afegeixo que crec que no és el mateix respectar els semàfors si vas en cotxe (sempre t'has de parar perquè pots fer mal) o si vas a peu.

He travessat molts de cops en vermell. I ho continuaré fent, encara que m'hagin dit que, certament, ha entrat en vigor una normativa (o el que sigui) per la qual puc ser denunciada. La meva “mala educació” fa que cregui que les normes hi haurien de ser per fer possible la convivència i posem-hi que perquè no prenguem mal. Això no vol dir que ignori que n'hi ha de fetes per reprimir-nos i que, amb l'excusa de la seguretat, cada cop n'hi ha més. Aquest, potser, és un altre tema. O potser no. En tot cas, la meva “mala educació” deu fer que em resisteixi a obeir les normes quan no fan falta. Fins em sembla innocent.