Els fons Santos Torroella es fa pregar

Ja ha fet un any que el ple de l'Ajuntament de Girona va aprovar l'adquisició del fons d'art de Rafael i Maria Teresa Santos Torroella, per 3, 9 milions d'euros. El temps ha adormit el debat sobre si a la ciutat li interessa la compra d'una col·lecció de 1.200 obres d'art que conté peces de petit format de Dalí, Miró, Picabia, Picasso o Tàpies, i la donació de 30.000 unitats documentals dels valuosos arxius que el crític d'art havia reunit durant tota la seva vida. L'alcalde Carles Puigdemont sempre ha presentat aquest acord com un dels eixos que han de vertebrar la Girona ciutat d'art, afegint-hi la incorporació de la Casa Pastors com a futur museu d'art contemporani. Però des que es va començar a negociar amb la vídua de Santos, Maite Bermejo, no han estat poques les derivades que ha viscut la materialització de l'acord, des d'unes interessants sessions informatives fins a la manca de consens polític (la compra es va haver d'aprovar amb el vot de qualitat de l'alcalde), i, sobretot, la mort de Bermejo, que ha fet allargar sine die la negociació amb els hereus, tres nebots. Sembla que el punt en discussió és quines obres dóna la família per pagar l'impost de successions, que hauria de fer rebaixar gairebé en una tercera part els 3,9 milions. El cas és, però, que en el pressupost del 2014 l'Ajuntament de Girona ja va consignar un milió d'euros per a la compra del fons Santos Torroella, destinant-hi uns diners que el pressupost preveia per al millorament de la xarxa de sanejament i del cànon de l'aigua. Pel 2015, l'equip de govern ha tornat a consignar una partida de 700.000 euros, més 90.000 que es destinaran a la Casa Pastors, que a finals d'abril serà el marc d'una nova exposició dedicada a l'obra de l'Enric Marquès, després de l'acord amb Anny Henry Marquès. La qüestió és que som a les portes de les eleccions municipals i una de les grans operacions culturals d'aquest mandat continua oberta sense que se'n sàpiga l'evolució. La Casa Pastors, fins que els arquitectes no hi entrin a fons, és com un meló abans d'obrir-lo. Un estudi per habilitar-la com a centre d'art ja pressupostava en uns 4 o 5 milions d'euros les obres d'adaptació de l'edifici. A més, hi ha el cost de l'equipament que requereix el projecte museístic que s'hi haurà d'executar.