I Catalunya?

Quan Rajoy va assegurar ahir al migdia que no permetrà que es posi en dubte la unitat d'Espanya, els diputats del PP van esclatar en un aplaudiment. Una interrupció en els pocs més de tres minuts que el president del govern espanyol va dedicar a Catalunya en el discurs inicial del debat de política general. El temps necessari per desqualificar el 9-N, que va titllar d'esdeveniment propagandístic sense legitimitat democràtica ni efecte polític –aleshores, per què la querella contra Mas, Ortega i Rigau? Rajoy va insistir en “la disposició permanent a parlar” i va advertir que no permetrà que “es pretengui violar” el que diu la Constitució. Poc més de tres minuts –per no dir res– en un discurs d'hora i mitja d'autobombo.

La cosa no va millorar amb l'aparició del líder de l'oposició. Pedro Sánchez va introduir una gairebé imperceptible pinzellada sobre Catalunya “com a símptoma” de la falta de projecte de país del PP. Com si el procés català no fos més que un esternut d'una persistent grip autonòmica que pateix l'executiu popular.

El 9-N més de 2.300.000 catalans van votar en un procés participatiu sobre la independència de Catalunya i el 27 de setembre es pretén celebrar unes eleccions de caire plebiscitari. Qualsevol observador podria concloure que aquest tema hauria de ser present al cara a cara entre els dos principals partits espanyols. Però PP i PSOE, esgarrifats per l'alè de Podem i Ciutadans que els escalfa el clatell, no creuen necessari abordar-lo. Han conclòs que només hi tenen a perdre, entrant en aquest vesper, i que val més dir-se el nom del porc per qualsevol altre tema. Catalunya no existeix en el seu debat. Conclusió: o bé PP i PSOE tenen una absoluta confiança en el poder d'autodestrucció del sobiranisme català, o bé són tots plegats una colla de frívols. O totes dues coses alhora. Impressionant, però del tot previsible.