Atenció a Oriola

Fa pocs dies vaig rebre un atent correu del director de l'escola d'adults d'Oriola en què m'anunciava que dilluns passat feien per primera vegada una conferència en català. Concretament era una exposició de David Garrido sobre Els noms de lloc dels pobles d'Oriola i la seua comarca. El correu em va cridar l'atenció perquè fa dies que no paren d'arribar-me comentaris i notícies sobre la llengua i aquesta ciutat, frontera del País Valencià pel sud.

Sembla que el català està tornant a Oriola. Fa unes setmanes vaig ser a Alacant i m'ho comentaven amb molta sorpresa. No és que la ciutat haja canviat de soca-rel però es veu que escoltar parlar en català ja no és estrany. Hi ha gent de comarques veïnes que s'hi ha instal·lat i el parla sense cap vergonya però també les institucions semblen interessades en una mena de recuperació del que fou. Alguns gestos: la web de Cultura de l'Ajuntament (culturaorihuela.es) ja té versió en català, diverses escoles locals han implantat programes sòlids de llengua, la Universitat d'Alacant n'ha obert també per a adults o han aparegut les primeres retolacions públiques en la nostra llengua.

És poc? Sí. Però és molt alhora. El català va ser la llengua d'Oriola fins fa tres-cents anys, quan després de la guerra de Successió la repoblació amb gent de Múrcia i la repressió lingüística l'aniquilà del tot. L'aniquilà de tota la comarca, excepte de Guardamar, que encara avui mostra amb orgull la seua marca de ser el punt més meridional on es parla el català. Però ves per on aquesta és una situació que podria canviar de nou en el futur.