Les municipals, ocasió immillorable
Les eleccions municipals del 24 de maig són una ocasió que no s'ha de deixar passar per diverses raons. Els partits sobiranistes les plantegen, amb més o menys intensitat i intenció, com l'assaig general de les eleccions plebiscitàries del 27-S. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha llançat aquest divendres a Cornellà la campanya Els ajuntaments per la independència, que perseguirà que les forces polítiques municipals es comprometin amb el procés de transició nacional. I és previsible que des d'Òmnium Cultural es llanci properament una campanya amb un missatge coincident.
Les eleccions municipals no han de ser cap parèntesi en el procés, ben al contrari, en formen part, diuen. Per tant, es crida a votar en clau nacional, d'independència i plebiscit, i que en acabat els partits i els regidors sobiranistes elegits propiciïn i prioritzin els pactes entre ells en aquells municipis en què siguin necessaris per formar govern. Veient com les gasta l'espanyolisme i l'unionisme amb tots els instruments de què disposa, els polítics, diplomàtics, policials i judicials propis d'un estat, la visió més catastrofista del procés augura que el 27-S no es podrà votar en clau plebiscitària perquè Espanya ja se n'empescarà una per evitar-ho atès que és conscient que si ho permet i es troba amb un Parlament amb una majoria inequívoca a favor de la independència ja haurà begut oli. I, en conseqüència, aposta per convertir les municipals en les plebiscitàries de debò, que aquestes no les poden anul·lar, amb l'argument que tenyir el territori de municipis a favor de la independència, especialment si hi ha les quatre capitals (ai!) de província, li donarà al procés una força imbatible, blindarà les eleccions del 27-S i serà un aval de cara a la comunitat internacional que l'haurà de reconèixer.
Totes aquestes raons són prou certes i poderoses per considerar les eleccions municipals del 24 de maig com l'oportunitat immillorable que deia. Però, n'hi ha una altra que em sembla tan rellevant com aquesta. Tot sovint s'afirma que la política comença en les ciutats i en els pobles i és probable que sigui així, malgrat que els polítics que ho acostumen a proclamar en fugin així que poden, com si fossin cridats per escometre empreses més altes. Però, és veritat, en els pobles més que en les ciutats grans la política es fa sense intermediaris, mirant als ulls del veí. Cal tenir coratge i ser honest.
Per això crec que aquestes municipals també són una ocasió única per fer net del sistema que s'esfondra davant nostre. Si algú encara ho dubta, que agafi les set o vuit hores de gravació de les compareixences del president Jordi Pujol, la seva esposa Marta Ferrusola i el seu fill gran Jordi davant de la comissió d'investigació del Parlament i em penso que ho comprendrà. I no ho dic només per l'actitud i les respostes dels qui s'asseien a la mesa, que al capdavall maldaven per defensar-se, allò del “diuen, diuen, diuen…”, la mà al davant i al darrere i el no en tenim ni cinc o els cotxes de luxe desballestats, més aviat em fixo en les intervencions dels diputats membres de la comissió, la seva poca traça i la seva poca consciència per dignificar el càrrec que els hem atorgat i la seva preocupació pel rendiment partidista que en podien esgarrapar.
La política ha esdevingut un espectacle mediàtic. No és pas d'avui, però em fa l'efecte que la irrupció de les xarxes socials i dels canals informatius temàtics n'ha accelerat la deriva de manera exponencial. Voler-ho capgirar, a banda de ser un esforç condemnat al fracàs, deu ser també una estupidesa perquè el mal no són els canals sinó els emissors. I em sembla clar que si del que estem parlant és de fer un país de bell nou, que sigui socialment just i etcètera, el primer pas ha de ser regenerar-ne les pràctiques que l'han corromput i les municipals en són el més immediat i proper.
