Patrimoni

Mentre que Barcelona obre un Museu de les Cultures amb una espectacular col·lecció de peces d'arreu del món, els gihadistes d'Estat Islàmic destrossen desenes de figures del Museu de la Civilització de Mossul. Hem pogut veure a la xarxa com aquests deficients mentals amb barba de cabra fan caure estàtues a terra i les destrossen a cops de mall, tot argumentant que els assiris i accadis adoraven uns déus pagans que no eren Al·là sinó la pluja, la collita o la guerra. Afegeixen que, com que sembla que Mahoma mateix va destruir estàtues (“Els va reduir a miques”, diu l'Alcorà 21:58), així creuen que han de fer ells amb les figures i esfinxs de valor incalculable del museu.

Evidentment, no pretenen només purificar el seu patrimoni cultural. Com que les peces són a més patrimoni de la humanitat, el que volen és bàsicament provocar-nos. Ho certifiquen els discursos arrogants, els ulls embogits i tota l'exageració gestual del vídeo de Youtube. Volen que ens posem les mans al cap i que sentim por, com quan tallen colls a periodistes o cremen pilots en gàbies i vés a saber quin serà el proper nivell del circ. No gaire lluny d'Iraq, a Dubai, estan construint en canvi el districte cultural de Saadiyat, on hi haurà un museu Guggenheim i un Louvre, amb peces de tot tipus, paganes, religioses, occidentals i orientals. Parlem de Dubai, un emirat governat de forma monàrquica sota els preceptes de l'islam, però en canvi amb una actitud diametralment diferent envers el patrimoni, la cultura, la divulgació i l'obertura cap a altres identitats. I també amb una sensibilitat envers el patrimoni del passat, per pagà que sigui.

Hem escrit molt sobre Charlie Hebdo, sobre la forma que tenen els radicals islàmics d'entendre la llibertat d'expressió, i sobre si no hauríem de respectar una mica els seus límits. S'ha escrit sobre si tal vegada no tenim dret a sentir-nos més civilitzats, més moderns i més humans, pel simple fet de no tenir una determinada interpretació de la Bíblia com a pauta de conducta social. S'ha dit, s'ha escrit, que hauríem de tenir més tacte, que si nosaltres fem caricatures de Mahoma no ens hauria d'estranyar que ells destrossin estàtues. No és que ells odiïn el cristianisme, és que odien Occident, que és diferent: no suporten que per nosaltres la religió sigui una qüestió més, un afer íntim, un aspecte secundari en el nostre dia a dia. No suporten el nostre paganisme, la nostra laïcitat, el nostre laïcisme. I ens hem preguntat si això ens dóna el dret a sentir-nos superiors, perquè hauríem de tenir més respecte.

Però cal dir-ho: som més civilitzats.
I tant que ho som. Ho som nosaltres i ho és Dubai. Ho som en la mesura que tenim cura del patrimoni comú, per exemple. Preservem la història de la humanitat en museus, més enllà de les destrosses que en l'època medieval es van fer sobre temples romans, més enllà de les persecucions de les bruixes, que tot això també va existir, sí. Però ho hem superat. Fins i tot Napoleó va decidir col·leccionar mòmies egípcies, més que cremar-les. Som més civilitzats perquè, més enllà del damnatio memoriae que executa qualsevol règim victoriós, en general Occident ha decidit sumar més que restar i construir més que destruir. Barrejar i conviure i saber. Senyors de la barba de cabra, no tornin a posar les urpes sobre cap deessa de la pluja. És a través d'ella, de l'art i de la cultura i el coneixement, que Déu i Al·là tenen alguna esperança d'entendre's.