Alliberament integral o cristianisme ‘light'

Els esforços del papa Francesc per apropar l'Església a la gent senzilla, als pobres i als marginats, tal com ens ensenya l'Evangeli, xoca frontalment amb els grans sacerdots de la cúria. La història es repeteix i el missatge de Jesús de Natzaret se'ns ha presentat en forma d'unes regles i conceptes (les del dret canònic) que desvirtuen l'essència del mateix missatge. Quan qualsevol religió, la catòlica per exemple, no està al servei del poble fidel, sinó que s'ha constituït en una institució a través de la qual, i segons les esmentades regles, s'instrumentalitza i es pretén sotmetre la llibertat individual i col·lectiva de l'home i la dona; a aquesta religió li cal una veritable i profunda renovació, car no compleix el que hauria de ser la seva raó de ser.

Malauradament, els grans sacerdots (bisbes i cardenals) de casa nostra, tampoc han entès el significat del seu sacerdoci. L'espantadís i poruc cardenal Sistach, arquebisbe de Barcelona, ha exterioritzat novament aquella preocupació que ell i la majoria de membres de l'episcopat tenen per escapolir-se dels problemes que puguin perjudicar la seva carrera eclesiàstica. Deu ser per aquest zel, dubtosament cristià que va prohibir la conferència que el teòleg progressista Juan José Tamayo havia de fer a la parròquia de Sant Medir. Tot i així, i segurament molt a pesar del cardenal, s'acabà fent en un local parroquial adjacent, llogat a ERC... El motiu de la conferència era el 25è aniversari de l'assassinat del jesuïta Ellacuria en terres salvadorenques, però també l'oportunitat d'aprofundir en el seu pensament i la seva implicació en la teologia de l'alliberament, que tan apassionadament defensava el teòleg basc i que tantes pors sembla que provoca al cardenal barceloní i a molts altres bisbes i cardenals.

Pels crítics ‘benèvols' de l'esmentada teologia, aquesta no té raó de ser tinguda en consideració fora del context llatinoamericà. Els membres de la jerarquia eclesial que això argumenten ho fan per preservar que l'esmentada teologia esdevingui un terratrèmol que ensorri les actuals estructures del poder faraònic de les quals gaudeix. La teologia de l'alliberament està perfectament en sintonia amb el missatge de Jesús de Natzaret i tant és aplicable a Llatinoamèrica com també a Europa, car defensa no la salvació personal i individual (d'un per un) dels homes, com han insistit alguns teòlegs des de la modernitat fins ara, sinó la salvació del col·lectiu humà, car la Pasqua, la resurrecció del Crist, impregna tots els ordres humans i també el de les estructures socials. En conseqüència, la història de la salvació va de l'experiència política a l'experiència religiosa, i s'espera que la religió vingui a interpretar i a resoldre els problemes polítics; és a dir, aquells problemes del poble com a totalitat o col·lectiu humà.

Segons Ellacuria, el terme pobre, l'hem d'ampliar a tot individu o grup al qual li són negats els drets humans. Un cop entès aquest concepte, és de justícia retornar la dignitat humana a cadascú, car aquest és el veritable sentit de la salvació de l'home (no individual, sinó col·lectiva). Conseqüentment, l'Església, quan es donen aquestes situacions històriques en les quals la dignitat humana està sent negada de manera sistèmica i estructural, ha de promoure la transformació d'aquestes estructures i construir-ne d'altres que retornin la dignitat a l'home, a tots els homes. En això consisteix el missatge evangèlic de la construcció del Regne de Déu.