Duran i el Diplocat

De la crítica que Josep Antoni Duran i Lleida va fer contra el jutge Vidal sorprèn que al mateix text el líder d'Unió carregués, aparentment de manera gratuïta, contra el Diplocat. A Duran li carrega tant la parafernàlia independentista que ja no s'espera a la carta dels divendres per buidar el pap, ara ja dispara els dimarts. El que ningú ha fet aquests dies és connectar dues dades: el Diplocat és el consell de Diplomàcia Pública de Catalunya i Duran és el president de la comissió d'Afers Exteriors del Congrés dels Diputats. Segons ha publicat recentment la web del Congrés, Duran cobra –com tot diputat– 2.813 euros al mes. Però percep un plus del 50% (1.431 euros mensuals) per ser president d'una comissió parlamentària. Però per ser concretament d'aquesta, la d'exteriors, Duran disposa de passaport diplomàtic. Això vol dir que no cal que passi controls duaners als aeroports, que vola amb avions de la Fuerza Aérea Española (on tots els seients són bussiness) i que el seu equipatge és considerat valisa diplomàtica i, per tant, ningú li pot obrir. Quan el president del Congrés, Jesús Posada, no pot anar a un viatge d'estat, és Duran qui el representa. Quan hi ha una delegació espanyola voltant pel món en un conglomerat politicoempresarial, Duran rep el rang protocol·lari immediatament posterior al del ministre Margallo. El Diplocat, que vol explicar Catalunya al món, és la competència directa d'una diplomàcia espanyola que últimament s'ha hagut d'encarregar d'intentar minimitzar un procés que lidera un president de CiU, partit que Duran representa al Congrés. Per això, quan aquest conflicte d'interessos es fa evident, Duran esclata contra aquest organisme. El que cal preguntar-se ara és si aquesta crítica és en nom seu o en nom d'Unió, però cal tenir en compte que a la direcció del Diplocat hi ha Iban Rabasa, director general de Relacions Exteriors de la Generalitat i fins al mes d'octubre passat president d'Unió de Joves.