Oci nocturn

Darrerament s'han tornat a reproduir les polèmiques entorn de les terrasses de la ciutat, el descans dels veïns, el dret a viure i deixar viure. S'acosten les eleccions municipals i evidentment a Girona, com a tants d'altres llocs, aquest és un tema que afecta directament la ciutadania i, per tant, lògic objecte de debat. Segur que la discussió entorn d'aquest tema s'amplificarà en els mesos a venir perquè, per una banda, el bon temps primaveral farà que la temperatura ambient sigui més agradable i, per l'altra, els comicis generaran bones dosis de propostes, de promeses i d'opinions entorn d'aquesta eterna qüestió. El problema, és clar, no és nou. Els propietaris dels establiments de bar o restaurant al barri vell, pizzeries, hamburgueseries, etc., esgrimeixen la seva llicència plenament vigent i, per tant, reclamen els seus drets d'explotar el seu negoci sense pors ni amenaces de tancament. Però és evident que els veïns afectats per la proximitat d'aquests establiments també tenen el dret a reclamar quelcom tan lògic i natural com és el descans nocturn. En la majoria dels casos conflictius, el problema no es genera a l'interior del local sinó a fora, a la via pública, per converses de grups d'amics que no tenen hora per anar a dormir, xivarris pujats de to i/o actuacions totalment incíviques. Conjugar la diversió d'uns i el descans dels altres no és gens fàcil, i el fet és que s'ha intentat moltes vegades, i sovint s'ha fracassat en molts dels intents. Penso que un primer pas per iniciar un camí de solució passaria per ser extremadament rigorós en la vigilància pel que fa al compliment dels horaris de les terrasses i dels locals d'oci en general, però també per una presència de vigilants al carrer, particularment als llocs i hores més conflictius que serveixin de factor dissuasiu davant de comportaments poc adients amb la necessària harmonia ciutadana.

A Girona es va optar per desterrar les veles de la Devesa, que era un lloc d'esbarjo en un entorn tranquil i, aparentment, sense problemes de convivència, però tanmateix l'obsessió d'alguns negocis per posar la música amb els decibels excessius va provocar les justificades ires dels veïns. Ara es torna a parlar de retornar l'oci sota els plàtans del parc, però segurament ja és massa tard. Sóc de l'opinió que el descans nocturn de la gent és molt més important que la diversió d'uns quants i, per tant, les polítiques locals han d'anar encaminades a fer prevaler, per damunt de tot, aquest dret ciutadà.