Ainaud

Llegeixo al diari La Vanguardia d'ahir una notícia signada per la redactora Meritxell M. Pauné en què informa que la biblioteca de Sagrada Família (a Barcelona) ja rep el nom de Josep Maria Ainaud de Lasarte. És freqüent, si bé també hi ha molts casos contraris, que les biblioteques, i també les escoles, instituts i universitats rebin el nom d'una persona il·lustre, ja desapareguda, vinculada a la cultura del país i al país mateix. I el fet d'associar el nom d'una persona al d'una institució, més enllà d'un simple homenatge pòstum, a mi em sembla que té un valor afegit: el de provocar una certa inquietud intel·lectual en les noves generacions sobre la memòria històrica i els seus protagonistes.

M'agradaria pensar que a partir d'ara, algunes persones que no van conèixer Ainaud, o d'altres que el recorden però que no conserven o no van adquirir mai un coneixement profund sobre ell i la seva obra, tindran l'oportunitat de satisfer la curiositat, si ho volen. Em refereixo molt en concret als usuaris de la biblioteca Sagrada Família-Josep Maria Ainaud de Lasarte. Diuen que el nom no fa la cosa; no n'estic del tot convençut. Més aviat em sembla que alguns d'aquests usuaris reaccionaran positivament, es preocuparan per saber quelcom sobre el nom i descobriran la cosa: la trajectòria d'un home savi i bo al servei de Catalunya en temps difícils.

Vaig tenir la sort de fer relació amb
Ainaud a mitjans dels anys vuitanta, amb motiu de la publicació al diari El Correo Catalán dels fascicles Històries de la clandestinitat, dels quals érem coautors el periodista Xavier Duran i jo mateix, amb Ainaud exercint com un dels principals assessors, al costat d'Albert Manent, Jaume Sobrequés i altres. Des d'aleshores i fins al moment de la mort, l'agost de l'any 2012, vaig aprendre que un país necessita referents. Perquè, essencialment, Ainaud era un referent, dotat d'una ment enciclopèdica, d'un tracte exquisit i d'un patriotisme de pedra picada. I també tocat pel sentit de l'humor. Una veu equilibrada que, si escolteu bé, segur que podreu percebre en el silenci de la biblioteca.