No hi ha dret i no té nom...

Doncs ho sento molt: a mi no m'agrada el projecte de constitució del jutge Vidal, ni per alguns articles (sobretot el 4.3, que fa recular l'occità) ni pel moment, ja que trobo que engegar una campanya com aquesta és posar el carro davant dels bous: les constitucions es redacten un cop obtinguda la independència. No sé, doncs, si hauré d'entomar algun xiulet dels lectors, tal com van haver de fer Juli Fernández i Joan Olòriz en l'acte que aquest diari i la llibreria Les Voltes van organitzar diumenge passat, d'una manera esplèndida, amb ritme escènic i esperit de suma. Qui no va ser xiulat va ser Salvador Cardús, l'home que millor es prepara els discursos a Catalunya. Va agradar molt que digués que a l'independentisme hi haurien de caber tots, “des del corrent central més moderat fins a l'expressió més radical; des de l'independentisme de sempre fins al del darrer arribat; des del que es fonamenta en la convicció fins al que s'hi apunta per oportunisme; des del més decidit fins al més dubitatiu; des del més pur i net, fins al que hauria de fer penitència; des del més documentat fins al més emocional”. Però és que, a més a més, l'acte era, principalment, per protestar contra una decisió brutal i colonialista: deixar sense feina un funcionari pel fet que a l'Estat no li agrada que en el seu temps lliure somniï en un altre estat. I per això hi devien anar Juli Fernández i Sílvia Paneque, del PSC, perquè, si bé no tenen tirada independentista, tampoc tenen fetge per tolerar aquestes arbitrarietats. Ara bé: que una part del públic xiulés amb ganes Joan Olòriz ja és per fer l'onada, una gran onada que s'emporti alguns puristes i que amb el reflux els torni a la platja una mica marinats. Olòriz, declarat independentista dins d'ICV, va pujar a l'escenari i va reaccionar d'una manera que tampoc considero encertada: aixecant desafiadorament el puny. Què volia dir? Que a platea només hi havia gent de dretes? No, hi havia gent de dretes, d'esquerres i de centre. Potser hauria estat més contundent tornant a la butaca, com dient ja us ho fareu... Perquè el problema no era aquest, el problema era (i és) que alguns independentistes fan com l'estilita de què parla Pal·ladi d'Helenòpolis, aquell que es va passar vint anys sense girar la cara a ponent perquè el sol no se li pongués a la cara...