Opinió

La columna

Petarem

L'accident de la central nuclear de Fukushima demostra que no hem après pas la lliçó

Quatre anys després del desastre nuclear de Fukushima, no cal sacsejar l'espantall del catastrofisme per defensar que hi ha altres energies alternatives que ens convenen més als consumidors i al planeta que habitem. Abans de l'ensurt japonès, al llarg de la història hi ha hagut suficients avisos seriosos sobre el perill de les centrals atòmiques, sobre el risc palpable que potser algun dia sí que petarem tots plegats de veritat. Harrisburg als Estats Units, Txernòbil a Ucraïna, Vandellòs I a Catalunya... La llista ja és massa llarga. Però, no, no cal sacsejar l'espantall del catastrofisme per defensar que hi ha altres energies alternatives que ens convenen més als consumidors i al planeta que habitem. El quart aniversari de l'accident japonès ha servit aquests dies per recordar que no hem après la lliçó, només els alemanys, que es van afanyar a renunciar al seu programa nuclear i a apostar per energies sostenibles. Que bé que aniríem si, en comptes d'imposar-nos l'austeritat pressupostària i les retallades socials, els germànics caps quadrats ens imposessin les energies sostenibles. Però no, quatre anys després no cal sacsejar l'espantall del catastrofisme per defensar que hi ha altres energies alternatives que ens convenen més als consumidors i al planeta que habitem. Perquè el principal inconvenient de la producció nuclear no són només les centrals que de tant en tant peten, sinó les que, sense petar, generen residus tòxics que la humanitat encara no ha aconseguit trobar la manera d'eliminar. Vint-i-cinc anys enrere, el desastre el vam tenir aquí a casa, quan un incendi a la central Vandellòs I de Tarragona va estar a punt d'obrir la porta de la síndrome de la Xina. La pressió popular –i sobretot l'elevadíssim cost que representava reobrir la planta després de l'accident amb les correccions de seguretat pertinents– van fer que l'empresa propietària, la hispanofrancesa Hifrensa, decidís tancar-la definitivament. Al cap de vint-i-cinc anys, el desmantellament encara dura, així de lent és el ritme que portem a l'hora de fer les paus amb el medi ambient quan es tracta de l'energia nuclear.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia