Mirant cap a fora

La notícia més positiva en política espanyola dels pròxims dies serà la invitació que el president dels EUA, Barak Obama, ha fet al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per al 13 d'octubre a la Casa Blanca. No hi ha dubte que és una bona notícia encara que no servirà ni perquè els desocupats trobin feina, ni per fer disminuir les crítiques que està rebent des de l'oposició i dels sectors socials, ni per impulsar l'economia espanyola, que continua caient quan a la resta d'Europa s'està recuperant. Serà una entrevista en què Zapatero deixarà veure la síndrome clàssica de les segones legislatures: mirar més a l'exterior que no pas a l'interior. En aquesta ocasió la justificació és prou vàlida, ja que l'Estat espanyol ha de presidir d'ofici la UE a partir del proper mes de gener i és positiu que hi hagi una relació que vagi més enllà dels contactes diplomàtics oficials.

En les seves respectives segones legislatures, els expresidents espanyols Felipe González i José María Aznar també van mirar cap a fora. González ho va fer al llarg de la integració de l'Estat espanyol a la UE i Aznar, amb la seva relació amb Bush, en què la seva màxima va passar per la guerra de l'Iraq. Un fet que com es recorda va portar més maldecaps que no pas beneficis. Val a dir que González en la seva segona legislatura mirava cap a Europa i mirava de reüll cap als països de l'Amèrica Llatina amb contactes amb Alfonsín (l'Argentina), Sanguineti (l'Uruguai), Ortega (Nicaragua)... Contactes que el temps ha demostrat que no van anar més enllà d'intensificar una relació diplomàtica que ara mateix es manté a mig gas.

Zapatero, doncs, segueix els mateixos passos que els seus antecessors al capdavant del govern espanyol. El pròxim mes d'octubre seran els EUA, i al gener, les principals capitals d'Europa, tot i que, com els va passar als altres anteriors presidents espanyols, Zapatero té veritables problemes a l'hora de parlar en anglès. Idioma que, juntament amb el francès, han esdevingut els idiomes de la UE.

La fotografia a la Casa Blanca i les aproximacions dels socialistes amb el PNB amb vista a aprovar els pressupostos de l'Estat per al 2010 i el vistiplau del comitè federal del PSOE a la gestió del govern espanyol són els aires positius per a Zapatero. En els punts negatius hi ha la sentència del Constitucional sobre l'Estatut –que el situarà en contra de Catalunya–, les mobilitzacions que preparen l'Església i la patronal, els atacs del diari El País, una oposició amb ganes de poder i un augment de l'atur que no el para ningú. De segur que, en cas de continuar així la situació, tindrà temptacions d'avançar les eleccions. Quan? Potser d'aquí a un any, coincidint amb les catalanes.