El traïdor i l'heroi

Ryan és el besnét del conspirador irlandès Fergus Kilpatrick, assassinat mentre presenciava una funció de teatre a Dublín la nit del 6 d'agost de 1824 just abans que esclatés la rebel·lió que havia planificat durant anys. Ryan escriu una biografia del seu avantpassat i descobreix que l'enigma de la seva mort supera la realitat, que sempre quedava inexplicada perquè la policia britànica mai descobria els assassins dels conspiradors irlandesos morts de manera violenta. Potser era la mateixa policia qui ho organitzava... Kilpatrick tenia a la butxaca un sobre tancat amb una nota que l'advertia dels detalls de la seva mort aquella mateixa nit. Pensa, Ryan, que si hi hagués transmigració d'ànimes, Fergus Kilpatrick hauria pogut ésser Juli Cèsar assassinat divuit segles abans que va rebre, just abans de ser mort, un memoràndum que l'advertia de la traïció i dels traïdors que l'apunyalaran hores després al Senat. Descobreix Ryan un manuscrit, en què es revela que presidint Kilpatrick l'última reunió dels conspiradors dies abans del seu assassinat, havia signat la sentència d'un d'ells trobat traïdor a la causa, però estranyament el nom havia estat esborrat. Resulta sorprenent que un home piadós i magnànim com Kilpatrick hagués sentenciat un dels seus companys... Dies abans, Kilpatrick havia demanat a un col·laborador de la seva absoluta confiança, James Nolan, esbrinar qui era el traïdor. Sempre, just abans de la rebel·lió, la policia descobria la conspiració i la desfeia. Hi havia d'haver necessàriament un traïdor... Nolan va fer la seva feina i a la reunió secreta dels conspiradors el 2 d'agost anuncia amb proves irrefutables que el traïdor és el mateix Kilpatrick. Els conspiradors condemnen a mort el seu president i aquest signa la seva sentència de mort però demana que el seu càstig no perjudiqui la causa de la pàtria. James Nolan constata que, si la traïció de Kilpatrick és coneguda pel poble que l'idolatra, la rebel·lió es posarà en perill i proposa que aquest sigui mort per un assassí desconegut en circumstàncies dramàtiques que gravades a la imaginació popular catalitzin la rebel·lió. S'acorda que Kilpatrick sigui assassinat al teatre quatre dies després. Fergus Kilpatrick accepta la sentència i continua la seva activitat personal i política els pocs dies que li queden de vida. És un heroi perquè mor per la causa de la revolució però alhora un traïdor perquè l'ha traïda de manera verificable tal com demostra James Nolan.

La història és una ficció escrita per Jorge L. Borges el 1943 basada en un fet real però d'impossible verificació històrica. És sens dubte a Irlanda on l'èpica de la revolució i la independència té una major presència, les figures de Collins i de Valera ultrapassen la història per entrar a la llegenda. A un país real, amb menor èpica que a Irlanda i amb un benestar molt superior de la població, que es debat sobre la seva pròpia identitat, una figura històrica del nacionalisme que passa a l'independentisme per convicció personal confessa que ha amagat diners de procedència no clara durant trenta anys i una part molt àmplia de la ciutadania, que respectava la persona mes enllà de la coincidència política, sent una profunda decepció pel que suposa d'imatge, símbol i referència. Afecta això la causa de la independència i del nacionalisme que ell diu defensar. Però la reacció del culpable, ho és perquè ell mateix ho confessa, és acusar el Parlament del seu país de parcialitat, excés i persecució personal. El problema no és que acusi els diputats que l'interroguen sinó que, a través d'aquesta mateixa acusació, busca desprestigiar el Parlament, màxima representació de la sobirania del seu país, per salvar-se a si mateix. Equivocar-se fins a trair la pròpia causa és una greu culpa personal i un màxim error polític. Tot pecat pot redimir-se, però demostrar de manera visible i reiterada que es deprecia la sobirania del poble, després d'haver liderat el país per anys, no pot ser acceptat tret de caure en l'absoluta incoherència i manca de respecte per un mateix i pel poble que es diu defensar.

Catalunya ha de protegir el seu propi interès que li permeti la viabilitat com a comunitat de ciutadans, amb independència o sense. Els dubtes d'alguns polítics, el confusionisme i la incapacitat d'altres i la incoherència dels qui diuen defensar una idea quan els fets demostren exactament el contrari, han deixat ferit el país. No tenim ni tampoc necessitem herois com Kilpatrick però sí que necessitem la racionalitat i honestedat d'uns líders que negociïn el possible sense excloure cap alternativa. Respectem els pocs, molt pocs, que tenim.