El «cas Millet»

El 10 de gener del 1993, Presència publicava l'entrevista que jo li havia fet uns dies abans al senyor Fèlix Millet. Han passat setze anys i mig des d'aleshores, i sembla que, amb aquest llarg lapse de temps, alguna cosa ha canviat. En un moment del diàleg, li vaig comentar: «El lloguer de la sala deu formar part dels plans de supervivència de l'Orfeó i del Palau», i Millet em va respondre: «Home, és clar, d'això vivim! I a Europa només hi ha dues sales, la Pleyel, de París, i la nostra, que puguin viure sense ajut institucional. A l'Estat espanyol, per exemple, no hi ha cap més auditori capaç de subsistir sense subvenció oficial. Això no vol dir que nosaltres no donem la benvinguda a qualsevol ajut que ens arribi de fora, evidentment.» Pel que acaba de sortir a la llum, per la magnitud de l'escàndol que la justícia està investigant, haig de suposar que del 1993 fins ara mateix la forma de finançar-se el Palau de la Música ha experimentat algunes modificacions substancials. Més que res, perquè costa de creure que sense subvencions oficials, és a dir, sense rebre diners de les institucions públiques, es parli tan alegrement dels milions d'euros que haurien estat furtats al patrimoni crematístic del Palau. Millet em deia: «La nostra Fundació aporta a la cultura, a la música, entre una cosa i una altra, cinc-cents cinquanta milions de pessetes –uns 3,3 milions d'euros–. Que Déu n'hi do per una situació econòmica difícil, amb una llei de mecenatge més aviat minsa i amb pocs ajuts...» Bé, ja res no és el que era, ni al Palau de la Música ni al món sencer. I dic «al món» pels afers bancaris que tots coneixem i tots patim. En cadascun dels casos, s'ha denunciat la falta de control i de supervisió dels moviments financers, irregulars de totes totes, causants de sonores i tràgiques disbauxes. Ara bé, també és cert que si les males pràctiques bancàries han enfonsat empreses que semblaven indestructibles, el Palau de la Música, afortunadament, segueix funcionant amb absoluta normalitat, com si res no hagués passat.