Opinió

La columna

Transformació

En temps de campanyes electorals, proposo tothora la teràpia de la lectura dels clàssics

Fa cent anys que un jueu txec que escrivia en alemany, Franz Kafka, editava el relat o novel.la curta Die Verwandlung. Els seus primers traductors americans van rebatejar el text amb el títol de La metamorfosi. Jordi Llovet, traductor i editor, magistral a fe!, del text en català (Edicions Proa, 1978 i 1985), ens diu que si Kafka “hagués volgut intitular aquest text amb el terme de procedència grega (metamorfosi), ho hauria pogut fer fàcilment: tot alemany, i tot txec que parlés alemany l'any 1912, coneixia el mot metamorphose. Però el reservaven per a parlar de les grans transformacions fabuloses, mítiques, talment com les d'Ovidi. (…) Per parlar de les transformacions d'estar per casa, Kafka, però, publica un episodi familiar d'estar per casa, d'algú que se'n vol anar de casa i no sap com fer-ho”. Vázquez Montalbán, a qui sempre he considerat, per damunt de tot, poeta, al seu poemari Praga va voler convertir Kafka en paradigma d'un determinat tipus d'apàtrides: ser judío vivir en Praga escribir en alemán/ significa no ser judío ni alemán / ni ser aceptado por las mejores familias de la ciudad / que identifican el alemán con Alemania y el ser judío con la alarma. Llovet resumeix: “Kafka és aquell que no posseeix cap territori propi. A Kafka no l'afecta el deliri imperialista i colonialista dels decennis anteriors a la Primera Guerra Mundial (…) La solitud de Kafka a tot allò que, avui, ja constitueix la història. L'escriptor, travessat per la història i la política més objectives del seu moment, treu del seu sacrifici el goig i el plaer d'escriure.” Una noia eixerida em pregunta a què treu cap tot aquest text. Li confesso que, en temps de campanyes electorals, proposo la teràpia de la lectura dels clàssics. Són tan humiliantment vulgars els discursos de les campanyes electorals –ep!, em refereixo a Madrid, suposo que els del meu país d'origen, una pàtria rica i plena, deuen ser intel·ligents, estimulants, ben travats i ben dits– que és un bon moment per deixar d'escoltar-los, no obrir cap tele si hi ha contertulians, pagats i tot, que encaterinen el públic perquè demostren que són més ases que qui se'ls escolta… i aprofitar per capbussar-se en la poesia o en la música clàssica. Una modesta proposta, valga'm Déu val!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.