La força dels mestres
El País Valencià amb
la seva “marea verda” pròpia s'afegeix a
la de les Balears per desafiar els governs hostils i vindicar
la dignitat de l'escola
Al País Valencià, la força dels mestres i del moviment escolar representa avui l'avantguarda de la lluita civil organitzada per la recuperació del valencià i, més en general, per la dignificació d'un país devastat per tants anys de mal govern, cinisme i corrupció.
És una llàstima que a Catalunya perdurin els vells tòpics sobre els valencians. Massa centrats en el “procés”, els catalans ignorem o menystenim l'efervescència social, cultural i política d'una part considerable de la societat valenciana que anhela un canvi profund de dirigents polítics, però també d'expectatives com a país. Mentrestant, les Corts del PP s'afanyen, desesperats, a fer aprovar l'esperpèntica “llei de senyes”, que, entre altres barbaritats, prohibirà la denominació de País Valencià.
Voldria destacar aquí en especial la immensa labor de vertebració i expansió del moviment valencianista entorn de l'escola i l'ensenyament desplegada aquests darrers anys per dues entitats associatives com són Escola Valenciana i el sindicat STEPV (Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià).
De l'ambició i amplitud de mires d'Escola Valenciana, n'és una mostra la seva recent compareixença (12 de març) al Parlament Europeu d'Estrasburg davant l'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües, per denunciar l'actual vulneració dels drets lingüístics dels valencians per part dels governs valencià i espanyol. En nom de l'entitat, Jaume Fullana i Emili Gascó hi van exposar la situació social i educativa del País Valencià i reclamaren de l'Intergrup una original proposta. Argumentaren que ells eren “dos dels deu milions de parlants de la nostra llengua, ciutadans europeus, que no podem expressar-nos en valencià a moltes institucions del nostre país ni tampoc aquí, al Parlament Europeu”. I hi afegiren que eren “dos també dels 46 milions d'europeus als quals es discrimina per raons de llengua”. I per això, Escola Valenciana elevava al Parlament la proposta d'una directiva per reconèixer i potenciar totes les llengües europees minoritzades.
Sobre la rellevància creixent del sindicat STEPV, les dades de la seva implantació són rotundes. Les eleccions sindicals del 4 de desembre li atorgaren la majoria absoluta en l'ensenyament públic no universitari. La proporció de càrrecs sindicals ha passat del 42,5% del 2010 a l'actual 57,6%. És majoritari a cada una de les tres demarcacions: a València, a Alacant i a Castelló. I a les universitats és ja la tercera força, amb un èxit creixent a la Politècnica.
La força de l'STEPV rau en la seva aposta per un ensenyament públic i en valencià. Els dirigents i els associats del sindicat saben que només l'escola pública garanteix l'escolarització en valencià. Les dades ho confirmen: del total de l'escolarització en valencià (un 29%), un 94% correspon a la pública i només un 6% a la privada.
Sabem que l'escola i els mestres dels països del català han estat un dels motors de la llarga marxa cap a la dignificació d'una llengua i una cultura que malden per la normalitat. Sabem que la normalitat de l'ensenyament en català a les aules de cada un dels territoris és una empresa àrdua i lenta. Ara, el País Valencià amb la seva “marea verda” pròpia s'afegeix a la de les Balears per desafiar els governs hostils i vindicar la dignitat de l'escola, dels escolars, dels professionals i dels pares valencians compromesos amb una escola de qualitat i en valencià.
