Proximitat

La taula parada, l'olla fumejant i els gots mig entelats pel baf de l'escudella. És una imatge que agafo del darrer llibre de Josep Maria Esquirol, savi professor de filosofia, i que de tant quotidiana gairebé hem perdut de vista. Tan curts de temps que gairebé no tenim esma per fer-ne, d'escudella. A tot estirar triem d'entre els tetrabriks de caldo ja preparat que competeixen per fer-se un lloc entre la nostra memòria gustativa. Josep Maria Esquirol ha publicat a Quaderns Crema La resistència íntima: assaig d'una filosofia de la proximitat, i entre Derrida i Lévinas, Nietsche, Hanna Arendt o Jan Patocka, fa tot un elogi del tornar a casa i de la quotidianitat que atrapa. És clar que a les taules de casa amb la primavera a la bandolera, s'hi prepara tota una desfilada de productes que deixarà l'escudella en regressió. L'hort ens ofereix de tot. La proximitat que defensa Esquirol és el que ens dóna sentit: la casa, la companyia, l'hort, la intimitat.

Contraposada al nihilisme, a l'angoixa o La nàusea i a l'existencialisme de Sartre. El gran projecte de vida passa per aquest retrobar-nos, per aquesta proximitat. Passa pel gest de fer una mena de plat fondo amb les mans, un bol. Un gest d'acollida, d'emparar. Tenint cura de nosaltres mateixos per oferir escalfor als que tenim a prop. Esquirol també proposa resistir i no cedir al dogmatisme i a l'imperi de l'actualitat, ple i pla. L'actualitat dissimula l'abisme, la resistència el mira de cara. Murmuri i demagògia, misèria de tota comunitat. Aquest és un present d'engany, insult i violència, tot allò que s'oposa al que és essencial. D'aquí ve la necessitat de parlar d'un futur millor. El futur que segons li diuen a la Maria del Testament de Maria de Colm Tóibín, interpretat magistralment per Blanca Portillo al Lliure, ha de canviar el món tal com l'hem conegut fins ara. I això esperem entre eclipsis, bèsties i sobirans, un futur millor construït des d'aquesta proximitat que dóna l'escudella o un presseguer florit.