Llarga Setmana Santa

Fa dies que ho sento i avui ja és una expressió gairebé obligatòria quan es tracta de concertar entrevistes, fer encàrrecs, iniciar tràmits o lligar un compromís de qualsevol mena. “Fins després de Setmana Santa” és una cantarella indefectible i perversa perquè és una referència temporal etèria. Quan comença la Setmana Santa? En termes laborals, és festa el Divendres Sant i, també, el dilluns de Pasqua, encara que molta gent plega abans per concordar amb les vacances escolars. Molt bé, però això no vol dir que tot s'ha d'aturar per força. Que jo sàpiga, dilluns, dimarts i dimecres de la Setmana Santa no són uns dies de penitència i retir espiritual obligatoris per a tothom, fins i tot per als ordinadors. La crossa lingüística “fins després de Setmana Santa” la sento des de fa ben bé deu o quinze dies. És la mateixa barrera mental de “passat festes” i de “després de l'estiu”, esculls insalvables que ho bloquegen tot i ho demoren ad infinitum perquè la Semana Santa no se sap ben bé quan comença però encara menys quan s'acaba. Fins que no es torna a engegar el disc dur de l'activitat ordinària, han de passar quinze dies més. En la pràctica, doncs, tot allò que es posposa perquè ve Nadal o ve Setmana Santa s'atura com a mínim durant un mes. I l'agost dura tres mesos, al juny ja et comencen a dir que tothom tanca per vacances i no hi ha símptomes de reactivació normal fins a l'octubre. Ara que tothom s'omple la boca de smartcities i d'aparells intel·ligents, resulta que ens regim per un calendari intel·ligentment dropo que s'autoprograma a ell mateix amb tàctiques dilatòries cada vegada que s'acosten festes. No sé si és per aquesta síndrome vacacional o per la reputada indolència mediterrània que jo mateix he estat temptat de no enviar aquest article a la redacció del diari fins després de Setmana Santa o, posat a parar màquines, fins després del pont de l'1 de maig.