La recuperació econòmica

El president de la Cambra de Barcelona cita emfàticament les paraules del president del Consell Empresarial per a la Competitivitat (CEC), que afirma que Catalunya “ha començat a recuperar el pols econòmic amb rotunditat”. Hom no pot menys que fer un visca!, abans de repassar prudentment les dades econòmiques recents i veure si troba per algun lloc “l'inici rotund de la recuperació econòmica” i segueix amb la festa. L'important diari català que ho ha publicat, que es pot titllar d'excessivament prudent, no pas de precipitat, va destinar-hi deu línies de text d'una columna i una petita foto a la penúltima plana de l'edició. Per a “l'inici rotund” de la recuperació econòmica, ho vaig trobar trist. El director de la CEC, en canvi, va alertar d'un greu problema de fons, i va dir: “Cal trencar el cercle viciós entre els nivells educatius, la inadequada legislació i l'elevat frau laboral.” M'atreviria a dir que el director de la CEC és professional d'economia i el president, un industrial que amida l'evolució de la crisi segons li va la seva.

No parlaré de recuperació econòmica: el temps mal emprat és malaguanyat. En canvi, sí del nivell educatiu, un dels que cita el director: el nivell baix dels nostres titulats, salvant les incultures i els immigrants, tothom el viu, de prop o de lluny. Aquest problema congènit que va des de la legislació inadequada –sovint absurda–, que cada govern remena i modifica sense visió del futur immediat, a les carreres científiques i tècniques, canviants pel desenvolupament galopant, que fa velles les seves aplicacions abans d'adquirir-hi experiència. M'agradaria parlar d'una administració viciada i cansada de canvis i més canvis sense trobar mai el desllorigador; dels ensenyants, els quals esperen, a cada canvi de govern, la modificació dels plans d'estudis talment la vacuna anual de la grip, o de l'alumnat de torn, que acaba com pot els seus estudis i carrera, preparat –és un dir–, depenent de la sort, per acarar la seva vida professional, conscient, si és intel·ligent, que els nivells assolits tenen escletxes més o menys grans, d'acord amb la sort que hagi tingut durant els estudis i, naturalment, l'esforç i la dedicació que hi hagi posat.

És just recordar els esforços de les famílies per titular els fills i ara aquests vegeten sense feina, o bé inadequada, per sota dels nivells deguts, o emigrats a Europa, on fan el que poden i el que hi ha. A Europa, coneixen el nivell dels titulats i d'acord amb això els tracten. Suposant que el president del CEC tingués raó, les noves generacions que s'integren per dirigir-nos, estan prou preparades? Els llatins tenim imaginació, però no n'hi haurà prou i si no reforcem fonaments, seguirem d'europeus de segona. De la recuperació, un cafeter gironí diu que el consum de tallats augmenta notablement. Un fet tan significatiu convé passar-lo al president de la Cambra barcelonina: el divulgarà!