Opinió

la crònica

La recuperació econòmica

Si no reforcem fonaments, seguirem d'europeus de segona

El president de la Cambra de Barcelona cita emfàticament les paraules del president del Consell Empresarial per a la Competitivitat (CEC), que afirma que Catalunya “ha començat a recuperar el pols econòmic amb rotunditat”. Hom no pot menys que fer un visca!, abans de repassar prudentment les dades econòmiques recents i veure si troba per algun lloc “l'inici rotund de la recuperació econòmica” i segueix amb la festa. L'important diari català que ho ha publicat, que es pot titllar d'excessivament prudent, no pas de precipitat, va destinar-hi deu línies de text d'una columna i una petita foto a la penúltima plana de l'edició. Per a “l'inici rotund” de la recuperació econòmica, ho vaig trobar trist. El director de la CEC, en canvi, va alertar d'un greu problema de fons, i va dir: “Cal trencar el cercle viciós entre els nivells educatius, la inadequada legislació i l'elevat frau laboral.” M'atreviria a dir que el director de la CEC és professional d'economia i el president, un industrial que amida l'evolució de la crisi segons li va la seva.

No parlaré de recuperació econòmica: el temps mal emprat és malaguanyat. En canvi, sí del nivell educatiu, un dels que cita el director: el nivell baix dels nostres titulats, salvant les incultures i els immigrants, tothom el viu, de prop o de lluny. Aquest problema congènit que va des de la legislació inadequada –sovint absurda–, que cada govern remena i modifica sense visió del futur immediat, a les carreres científiques i tècniques, canviants pel desenvolupament galopant, que fa velles les seves aplicacions abans d'adquirir-hi experiència. M'agradaria parlar d'una administració viciada i cansada de canvis i més canvis sense trobar mai el desllorigador; dels ensenyants, els quals esperen, a cada canvi de govern, la modificació dels plans d'estudis talment la vacuna anual de la grip, o de l'alumnat de torn, que acaba com pot els seus estudis i carrera, preparat –és un dir–, depenent de la sort, per acarar la seva vida professional, conscient, si és intel·ligent, que els nivells assolits tenen escletxes més o menys grans, d'acord amb la sort que hagi tingut durant els estudis i, naturalment, l'esforç i la dedicació que hi hagi posat.

És just recordar els esforços de les famílies per titular els fills i ara aquests vegeten sense feina, o bé inadequada, per sota dels nivells deguts, o emigrats a Europa, on fan el que poden i el que hi ha. A Europa, coneixen el nivell dels titulats i d'acord amb això els tracten. Suposant que el president del CEC tingués raó, les noves generacions que s'integren per dirigir-nos, estan prou preparades? Els llatins tenim imaginació, però no n'hi haurà prou i si no reforcem fonaments, seguirem d'europeus de segona. De la recuperació, un cafeter gironí diu que el consum de tallats augmenta notablement. Un fet tan significatiu convé passar-lo al president de la Cambra barcelonina: el divulgarà!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.