Ensenyar a pensar

Som a la societat del coneixement, o això és el que volem creure'ns. A principi de març, durant la celebració de l'ITworldEdu, es va parlar de com ha de ser l'escola del segle XXI. Un nombre creixent d'escoles ja s'han qüestionat l'educació tradicional i treballen un ensenyament alternatiu sense assignatures, ni exàmens, ni notes. Són centres que busquen una educació que respongui a les demandes socials. Treballen els continguts de manera global, relacionant totes les matèries. Es plantegen canviar l'escola de la societat industrial (timbre-pati-canvi d'assignatura, com en una fàbrica) per una altra on preval el coneixement o el fet d'aprendre a relacionar conceptes i idees; és a dir, aprendre a pensar i a gaudir d'autonomia.

A Catalunya hi ha escoles que ja fa temps que treballen en aquesta línia de la transversalitat, com El Martinet de Ripollet, al Vallès Occidental, o l'Infant Jesús a Barcelona, entre d'altres. El contingut de les matemàtiques o les llengües s'aprèn al voltant d'un centre d'interès o d'un projecte, com ara la Lluna, la història del temps, el nombre pi... No hi ha exàmens, sinó una avaluació contínua. Hi ha informes sobre el que l'alumne ha après i sobre el que no.

Aquesta és una concepció fresca, àgil, moderna i integradora d'entendre l'educació. No pot ser d'una altra manera si volem que les noves generacions del segle XXI siguin plenament competents en la societat del coneixement. Aquest nou mètode educatiu es troba en plena sintonia amb la realitat de cada dia; és a dir, l'aprenentatge de les coses és permanent i, per tant, hem de ser creatius i proactius si no volem que la futura inserció laboral sigui una etapa tan desconeguda com dramàtica per a la major part d'aspirants.

A secundària, per exemple, l'ensenyament s'organitza en cicles on les diferents disciplines es fonen per donar resposta a una pregunta com ara: ¿Es pot mesurar la bellesa? ¿Quines desigualtats perduren? Preguntes que els alumnes han treballat i en les quals s'integren les llengües, les matemàtiques, la tecnologia o la història.

En la vida tenim problemes que no es basen en plantejaments monotemàtics d'una àrea d'especialitat com les matemàtiques, la geografia o la llengua. Per tant, l'escola ha de funcionar d'una manera interdisciplinària, i ha de fomentar les habilitats i les actituds més enllà dels tradicionals coneixements acadèmics.

¿I quines són les claus d'aquest canvi en el mètode educatiu?: potenciar les habilitats socials, el treball en equip, l'autonomia personal, la capacitat crítica i la creativitat, és a dir, dotar l'alumne de recursos intel·lectuals i personals per enfrontar-se amb èxit al futur i, a més, que en gaudeixin.

Malgrat tot, i probablement perquè les enquestes acostumen a ser massa simplistes, a la pregunta “¿Aproves que hi hagi escoles sense assignatures ni exàmens?”, la resposta va ser un 33% sí, un 64% no i un 3% no ho sap. I dic “simplistes” perquè les assignatures i els exàmens hi són d'una altra manera en el nou model educatiu, hi són des del moment que alumnes i docents cerquen informació, redacten documents, s'organitzen per crear una exposició, una revista o una producció audiovisual. De fet, aquesta metodologia permet treballar habilitats socials, l'organització, la col·laboració, la creativitat, l'empatia... Són capacitats que la societat actual reclama en benefici de tothom, i que necessitem urgentment a les portes d'un nou estat.