‘La bèstia i el sobirà'

El Macba ha obert finalment, i fins al 30 d'agost, la mostra La bèstia i el sobirà, que inclou l'escultura del llop que sodomitza una líder feminista que alhora sodomitza –en una penetració que devem haver d'imaginar– el rei Joan Carles, que al seu torn vomita flors sobre uns cascos nazis. Una escultura d'Ines Doujak que el director Bartomeu Marí va considerar “inapropiada” i en contradicció amb la línia del museu. Una argumentació que no s'aguanta per enlloc, tota vegada que la mostra vol ser, justament, una sacsejada a la definició de la sobirania política, dels llocs entesos com a sagrats: l'estat nació, les institucions modernes o la masculinitat. I aquesta obra conté tots els elements crítics que aposten per una redistribució d'aquesta sobirania política entesa com la força de la llei de la violència per imposar aquesta llei a les bèsties –tots nosaltres– que la desconeixen. L'obra s'ha criticat per suposat mal gust, però –permetin que personalitzi perquè l'art és subjectiu–, em sembla extraordinària. Entre d'altres coses perquè, en un museu d'art contemporani, aquesta obra explica fets tan contemporanis com el debat sobre la sentència del setge del Parlament, les protestes davant de la nova seu del Banc Central Europeu, l'esquerda al bipartidisme, la protecció d'Hisenda al PP, Estat Islàmic contra els estats musulmans, el qüestionament de la unitat d'Espanya i, no me'n puc estar, el Barça-Madrid. Sí. Perquè l'actual sobirà és Cristiano, però la bèstia és Leo Messi. O, millor, Luis Suárez. L'exposició del Macba, per cert, està basada en una conferència del filòsof Jaques Derrida, el pare de la desconstrucció, que ve a dir que la filosofia no pot tenir una base sòlida perquè la base de la filosofia és el qüestionament constant de tota base sòlida. Que en prenguin nota també Pablo Iglesias i Albert Rivera. El poder ja no és el que era. Però per a ells tampoc ho serà.