Participació i canvi

El primer examen electoral del 2015, les eleccions al Parlament d'Andalusia, ja és història i si se n'hagués de fer una anàlisi en cinc tuits podríem dir: la socialista Susana Díaz ha salvat més que els mobles; el PP ha patit un més que desastre electoral; Podem entra a la política amb força però no tanta; Ciutadans exporta amb relatiu èxit la seva fórmula fora de Catalunya, i IU paga car el pacte de govern amb el PSOE. Tuits a banda, el que queda clar és que el bipartidisme imperfecte, tal com l'anomenen alguns, ha quedat tocat a Andalusia però en cap cas enfonsat com apuntava més d'una enquesta. Dit això, però, hi ha un fet al qual cal parar atenció i que va més enllà de l'anàlisi dels resultats. Des de fa mesos, molts, no parem de sentir que la gent està cansada i que hi ha fam de canvi, de castigar els partits que s'han repartit el pastís, dels corruptes... Resumint, que hi ha fam de fer net.

Doncs bé, les eleccions de diumenge passat apunten a un tímid canvi en el repartiment de forces que en cap cas té a veure amb el tsunami que s'albirava. Aquesta fam de canvi no s'ha traduït, però, en una allau de vots a les urnes. Només cal veure la participació en els comicis de diumenge. Tot i ser superior en tres punts a la de les anteriors eleccions, està deu punts per sota de la màxima, registrada el 2004. Aquestes proclamades ganes de regeneració no han aconseguit mobilitzar molts més ciutadans dels que van votar fa tres anys a Andalusia, de manera que la pregunta és: on és ben bé aquesta voluntat de canvi proclamada, sobretot, des de formacions emergents com Podem? Hi ha qui pensava que la nova política, la regeneració, vindria no només dels votants descontents sinó també de la gran bossa dels abstencionistes, i sembla que això no ha passat. Andalusia, cert, no és l'Estat espanyol, però els resultats de diumenge sí que poden donar-nos algunes pistes de cara a les municipals del maig i les generals de la tardor. A veure quina és la participació.