L'hagadà de Sarajevo
A la terra promesa o a la diàspora, els jueus practicants es disposen a rememorar la Pasqua jueva, les celebracions del Pésaj que comprometen durant vuit dies el poble hebreu en el record de l'alliberament egipci i la creació del seu concepte identitari, com a comunitat lliure, regida per lleis i ordenada en una creença monoteista. Força coincident en el calendari amb la Pasqua cristiana, ja que totes dues es regeixen pel mateix ordre lunar, el Pésaj s'emmarca en el mes hebreu de Nissan i aquest any s'inicia el 3 d'abril i es tanca el dia 11, amb les grans celebracions inicials i de tancament i un entre festes de perfil baix, que és conegut com “els dies hàbils de la festa”. A la Bíblia, el llibre del Levític ordena que “al capvespre del dia catorzè del primer mes (Nissan) celebrareu la Pasqua en honor del Senyor. El dia quinzè començarà la festa dels àzims...”
A la caiguda del dia inicial, “quan les estrelles ja són visibles”, les famílies creients s'apleguen a l'entorn de la taula, en una celebració semblant al sàbat, però més solemne, on mengen l'anyell pasqual i realitzen els quatre brindis rituals, mentre es llegeixen relats referents a la creació del món i a la sortida del poble jueu d'Egipte a la recerca de la terra que regalimava llet i mel. Tot comença quan qui presideix la taula entona ha lajmah anya (veniu a participar del Pésaj), unes paraules dites en arameu, reminiscència d'un temps en què era la llengua dominant. És el Seder, el sopar pasqual.
En el Seder de Pésaj entra a escena l'hagadà, llibre de relats bíblics utilitzat per les lectures de la festa, a més d'aplegar càntics i benediccions. Un llibre que era a moltes cases jueves i que les riques famílies hebrees gaudien de tenir-ne edicions enriquides amb il·lustracions i fins amb treballs miniaturistes de gran valor. Alguns exemplars deixen testimoni del que foren les hagadà il·lustrades, i aquests dies, fins al 5 de juliol, hi ha l'oportunitat de veure vuit originals exposats al Saló del Tinell de Barcelona.
Quan vaig estar a Sarajevo vaig tenir interès a veure l'hagadà de Barcelona, també coneguda com a hagadà de Sarajevo, possiblement la peça més valuosa dels pocs manuscrits existents, i que ara es conserva al Museu Nacional sarajevita. Un llibre important pel contingut però també per la seva llegendària vida, on potser no tot el que es diu és veritat, tot i que la seqüència és molt possible i fins probable. Atribuïda a l'escola d'il·lustradors barcelonins, de les primeries del segle XIV, es creu que fou feta com a regal de noces entre els Sóshan i els Eleazar, dues pujants famílies catalanes. Allà, els anys de convivència es trencaren amb els pogroms del 1391 i es creu que entre aquesta data i el decret de l'Alhambra, sentenciant l'expulsió, el manuscrit travessà Castella per anar a parar a Lisboa i posteriorment a Itàlia, on un inquisidor venecià l'estalvià d'anar a la foguera, estampant el segell salvador.
Transcorria el primer terç del segle XVII quan l'hagadà arribà a Dubrovnik, camí de Sarajevo, on serà utilitzada per la comunitat sefardita de la ciutat. El 1894 el llibre passa al fons del Museu de Bòsnia, on es pot seguir l'esglai continuat de l'obra, salvada de l'urpa nazi gràcies a un clergue musulmà i novament protegida de la barbàrie del 1992 per l'acció d'un valent bibliotecari. Ara, el manuscrit, referent històric d'un poble en la diàspora, resta protegit al reconstruït Museu Nacional.
Els pròxims dies, a moltes llars jueves s'entonarà el ha lajmah anya i algú recitarà els versets de l'Èxode, en un brindis per tot allò que ha configurat la cultura del nostre món.
