En Milla era vital

“Ho donarem tot i passi el que passi estarem orgullosos del treball que hem fet.” Teníem 17 anys i en Carles Milla em deia això a la línia de sortida dels campionats d'Espanya. Havíem treballat molt, perquè amb en Milla calia donar sempre el 150%. De fet era fàcil, amb ell. I això ho sabien molt bé en Xupi, en Nunces, en Terry i en Bienve, els nostres entrenadors. Ell era el nostre marca, perquè treia el millor de nosaltres. De fet, continuava sent-ho fora de l'aigua, fins avui mateix: ens havia tornat a unir, anys després, per recordar el nostre estimat Nunces. Havia creat el nostre grup de WhatsApp i dinamitzava les nostres trobades anuals.

Com es pot no estimar i admirar una persona com en Milla? En Milla era vital. Res no el podia aturar i segur que ha lluitat fins al final. S'aixecava de qualsevol patacada, i ho feia encara amb més força i energia. I si la patacada la patíem nosaltres, venia al peu del llit de l'hospital a animar-nos i transmetre'ns la seva força. Anava on calgués si sabia que podia ajudar un amic. Un líder amic dels seus amics.

Va estudiar INEF i, malgrat la seva passió, no va dubtar a treballar braç a braç amb el seu pare fins que la malaltia d'aquest el va obligar de ben jove a prendre les regnes del negoci familiar. A Mimasa es va convertir en un empresari apassionat i innovador. Es va reinventar i va tornar a ser líder. També era valent i assertiu. Capaç de defensar les seves idees davant de qualsevol, amb honestedat i franquesa. Sabia el que volia, i sabia com arribar-hi o fer-nos-hi arribar.

Les “viejas glorias”, els teus companys de palades a l'estany, companys quan guanyàvem o perdíem, estem orgullosos de tu. Ens deixes un buit. Però allà on siguis continuarem recordant-te, tenint-te de guia, de marca, de referència en tot allò que fem a les nostres vides.

* “Viejas glorias” som els companys de rem d'en Carles Milla.