Municipals

Tot i estar anunciades des de fa molt de temps, ha estat aquest proppassat dimarts que s'ha publicat el decret de convocatòria de les eleccions municipals, entrant en el que és conegut com a període electoral i posant en marxa tot l'aparell municipalista. Ara, quinze dies per tancar les llistes, set més per proclamar-les i la recta final de la dura campanya. El 24 de maig, la formalitat de la papereta dins l'urna i l'escrutini. La realitat d'un mapa canviant obre importants interrogants en molts municipis catalans, sobretot en les capitals i els anells metropolitans, on alguns significatius canvis són més que possibles. Segurament, als pobles mitjans i petits hi ha un plus a favor del continuisme, tot i que la qüestió identitària també pot ser més decisiva i, en aquest marc, serà interessant contemplar la confrontació de Convergència i Esquerra per marcar perfil. És en les grans poblacions on caldrà centrar l'atenció, quan alguns condicionants generals poden influir en les decisions davant l'urna. La crisi –o les múltiples crisis– socialista, el desconcert ecosocialista, el descrèdit popular, la crida a unes preplebiscitàries, la irrupció de Ciutadans, l'alternativa cupera i l'aparició d'atractives fresques plataformes, esdevenen elements a tenir en compte en els nuclis grans, on poden decidir vots, regidors i fins i tot alcaldies. Més que mai, hi ha ciutats que especulen sobre el futur i obren un ventall de possibilitats força atractiu.

De tot, és interessant observar la capacitat de les noves plataformes cíviques i dels partits qualificats com no clàssics, tot i que a Catalunya encara quedarà per comprovar el potencial de Podem, ara només amagat en algunes marques blanques. I, en darrer terme, la influència televisiva en l'electorat, que pot ser diferent si es sintonitzen televisions autonòmiques o estatals. Tornem-hi. Les eleccions teòricament més properes a la ciutadania, per la contra són les que tenen abstencions més elevades. Un repte important seria incitar a les urnes els abstencionistes, una empresa que és important, malgrat potser no figura com a principal preocupació dels que creuen que tot va bé i no cal remenar massa l'olla.