Som millors

“Ui, no és que siguem millors, és que som diferents.” Potser que ja parem de la broma, no? La llista dels nostres defectes és interminable, des de l'últim capítol d'autocensura al Macba fins a la comparació de Puigcorbé amb Connery, passant per les incògnites del cas Pujol o els anuncis de Freixenet o la nova plaça major de Viladrau. Sabem perpetrar errors i horrors com qui més, però això ja ho sabíem. El que no té cap sentit és infravalorar-se: comptat i debatut, som millors. “Ui, però no, tampoc no cal dir aquestes coses.” Sí, sí que cal dir aquestes coses. I, en el cas hipotètic que fos cert que no som millors, seria un problema. Seria una vergonya.

Per començar, el nostre himne té lletra. I el candidat a substituir-lo, també. I també és l'himne de l'Orfeó Català. Nosaltres tenim un nacionalisme (sí, he dit nacionalisme, ui, ai, oi, uix) tan inclusiu que el president Bill Clinton va venir a Barcelona a dir-nos que el món pot ser “catalan or taliban”. D'acord? D'acord. Nosaltres no fem espanyofòbia per Twitter si moren passatgers madrilenys en un accident d'avió, o si passa cap desgràcia com pot ser l'atemptat d'Atocha. Ni se'ns passaria pel cap. D'acord? D'acord. I sí, proposem votar, plantegem un plebiscit, la lògica de les democràcies modernes. I si hem desafiat l'Estat el 9-N, ha estat sense ni un disturbi al carrer. Som la gent que fem diades com la de Sant Jordi. Nosaltres. Ells no. Ells passegen una cabra amb militars durant la diada nacional. Tenim una densitat de genis per metre quadrat infinitament superior, històricament i en l'actualitat. Espanya té el millor barroc, nosaltres tenim tota la resta: des del romànic i el gòtic fins a Dalí i Ferran Adrià. Madrid és la immensitat d'El Prado, nosaltres acabem d'obrir la Casa Ametller i el Museu de les Cultures del Món i un gran mecenes ha posat dos fabulosos Opissos més a l'hotel Astoria. Nosaltres tenim moderats. I ofici a fer negociacions. Es parla castellà al nostre Parlament i som els primers a legislar sobre el matrimoni homosexual, la mort digna o els toros. No som un país ultraconservador, ni retrògrad. Fins i tot Cambó era un revolucionari al costat dels seus homòlegs al Congrés. D'acord? D'acord. Nosaltres hem fet uns Jocs Olímpics, sense café con leche, i dues exposicions universals. Tenim una capital on tothom vol venir a invertir o a viure, i que està situada entre les quatre més creatives del món després de San Francisco, Londres i Nova York. Madrid no hi surt. Hem estat modernistes, noucentistes, avantguardistes. Nosaltres. Ells no. D'acord? D'acord. Estem fent l'única gran catedral que avui es fa en tot el món. Hem aconseguit fer entitats, empreses, fàbriques i infraestructures malgrat no tenir estat ni autogovern. Nosaltres no hem comès cap intent de genocidi cultural. No hem prohibit llengües. No hem prohibit banderes. No ens ha fet res que el nostre president es digués Alberto o José. No hem provocat el desig d'independència de totes les colònies de l'Amèrica del Sud i Àfrica, i la indiferència total de Portugal. Que ja té mèrit. Nosaltres no hem parlat d'españolizar els alumnes. No hem construït AVE irracionals des del punt de vista econòmic i social. No hem creat un estat artificial basat en una cort, un empresariat del BOE i una tribuna del Bernabéu. “Puertos del Estado, dígame”. Nosaltres no hem dut Espanya a la vora del rescat econòmic i el ridícul internacional. Sí, som millors o, almenys, tenim el deure de ser-ho. D'acord? D'acord.