Papers

Diuen que hi ha dos bàndols i dues grans hipòtesis per explicar l'evolució de la vida des que es va originar, fa quatre mil milions d'anys, quan un grapat de compostos químics es van agrupar en un bassa tèbia. Els partidaris de la cooperació i els partidaris de la competència. Els primers pensen que el progrés i l'èxit són fruit de l'ajuda mútua, la solidaritat i la coordinació dels esforços, i els segons, en canvi, destaquen l'egoisme, el “tu, a la teva” i la força i la motivació de la lluita individual per a la supervivència com a principal estímul i motor de totes les coses. En un període de crisi com aquest, quan la immensa majoria es percep més fràgil i vulnerable i la vida és molt més malcarada, les dues teories aporten exemples molt més vius i descarnats.

Fa un parell de dissabtes, al meu poble, hi van arribar unes quantes desenes de persones convocades per un rumor fals que situava aquest racó del Gironès com a seu d'una reunió per impulsar la legalització dels immigrants afectats per un fenomen que s'anomena irregularitat sobrevinguda. Ja s'ho poden imaginar: gent desesperada, persones que disposaven de permís de residència però que l'han perdut i han quedat en situació irregular. Si es té en compte que la concessió està condicionada a la possessió d'un contracte de treball i a un sou superior al salari mínim interprofessional, és fàcil d'entendre com en les actuals circumstàncies, amb els salaris desplomant-se i bona part de l'economia en plena immersió, són tants els que no l'han pogut renovar. També és fàcil d'entendre quines són les relacions entre la situació d'irregularitat administrativa i l'exclusió social, l'explotació laboral, l'accés a la sanitat o l'habitatge i la submissió a aquella emprenedoria atenta a les necessitats humanes més ardents, que també podem anomenar màfia. I el risc de ser sancionats, ingressats als CIE o expulsats pel fet de no disposar dels papers que t'han negat els mateixos que te'ls reclamen.

Des de fa unes setmanes, en algunes poblacions de les comarques barcelonines s'ha impulsat i presentat la campanya Papers sense contracte, que reivindica la possibilitat de renovar els permisos de residència sense aquest requeriment i invocant processos d'integració que no haurien de quedar truncats per les crueses de la crisi. No serà fàcil, ja que amb la pèrdua del permís desapareixen de les estadístiques de l'atur, de les prestacions públiques i es converteixen en treballadors sense drets, ni protecció social, i també en carnassa per alimentar discursos d'odi a l'estil Albiol o Plataforma per Catalunya, i són, per tant, una benedicció per als partidaris de la hipòtesi de la competència i del darwinisme social. Però també hi ha qui parla de justícia i no de llei, d'éssers humans i no de treballadors, i hi ha organitzacions que els donen suport i alguns ajuntaments ja han aprovat mocions favorables, i també hi ha qui recorda allò de la gran llei natural de la solidaritat i aquella força profunda que des de les cèl·lules, els homínids i les tribus, busca en la cooperació el miracle de la supervivència.