Doblegar Catalunya

Doblegar Catalunya, derrotar Catalunya, anorrear Catalunya; és el primer objectiu de l'Íbex 35 espanyolíssim, a través del seu braç polític executor: Ciutadans. Per altra banda, a Andalusia s'ha vist clarament que l'opció teòricament rupturista de Podemos encara està molt verda i, a més, no és de fiar. El bipartidisme al gran sud hispànic encara és molt fort. En qualsevol cas, es posa de manifest que aquí l'única ruptura de debò, la veritable sacsejada política de l'Estat espanyol és la independència de Catalunya. Per aquesta raó, els autèntics poders fàctics (molts dels quals fan fàstic) pretenen doblegar Catalunya per tal que es vegi obligada a admetre la seva derrota: el seu anihilament total.

No hi ha dubte que davant dels esdeveniments tan durs que se succeeixen, la data del 27-S adquireix més importància i rellevància que mai. També cal dir que la feblesa catalana continua provocant ensurts. Els partits polítics catalans que han de portar l'iniciativa continuen fent un paper ben galdós i la gent, la societat civil, dóna mostres d'estar exhausta. Ara s'està produint l'autèntic cansament del catalanisme. Però el moviment catalanista/sobiranista/independentista no es pot aturar de cap de les maneres perquè, tal com diu molt bé l'escriptor gallec d'origen castellà, Suso del Toro, els castellans, l'Estat espanyol, no tindran pietat de nosaltres. La teoria de l'escriptor gallec és totalment versemblant, ja s'està posant en marxa: la derrota de Catalunya es pretén per asfíxia, i la durada del combat està calculada: menys d'un any. I no ens enganyem, aquest és un objectiu de la pràctica totalitat de les forces polítiques espanyoles, de dins i de fora, del Parlament espanyol. S'han viscut uns anys molt intensos, 2012, 2013 i 2014, que han espantat els amos d'Espanya. Potser l'error dels catalans ha estat que caldria haver fet possible una DUI, i que s'iniciés de debò un procés de negociació tripartit (Barcelona-Madrid-Brussel·les). Ara ja només tenim una oportunitat: el 27-S, i pel mig, les municipals. Ara tot Catalunya ha de ser conscient que si no avancem de debò serem derrotats sense pal·liatius; i això implicaria quedar-nos sense res; és a dir, que la minsa autonomia que tenim actualment podria ser completament anul·lada per la realitat dels fets. No ens podem deixar doblegar: Hem de treballar amb fermesa per fer possible un 27-S autènticament sobirà i alliberador. Catalunya ha de treure el seu nervi i tirar endavant amb dignitat.