LA GALERIA
Josep Tero a l'Acústica
Sra. alcaldessa de Figueres. Benvolguda Marta./ Sr. director del Festival Acústica. Benvolgut Xavi. Josep Tero és el cantautor de l'Escala que al llarg de la vida ha mantingut molts i forts llaços amb la ciutat de Figueres des que, adolescent, cursà el batxillerat a l'institut Ramon Muntaner. De llavors ençà, recitals, amistats, compromisos... demostren els lligams que dèiem. Els mèrits artístics de Josep Tero són molts, enllà de la constant defensa del medi ambient i les llibertats individuals i col·lectives; el seu llarg i ininterromput historial de cantant, compositor i adaptador es remunta a les primeres vegades que, als anys setanta, cantà en públic a la seva Escala natal. Mig segle després, el darrer recital l'acaba de fer aquest març i amb èxit de públic a Andorra, al Consell General; a l'acte, celebrat el Dia Internacional de la Dona Treballadora, Tero hi ha fet sentir la veu d'una dotzena de dones, entre les quals Maria Àngels Anglada. Però és als anys vuitanta que la projecció pública de Josep Tero es va fer més intensa, i vuit discos ho subratllen: Batecs d'ocells (1986); Raval (1990); Primeres cançons (1993); Lladre d'amor (995); Camins de tarda (1998), Sal (2001); Et deixaré la veu (2002), sobre textos de l'escriptora Maria Àngels Anglada; Fronteres (2009), i D'un mateix mar (2014). CD a banda –i només ens remuntarem al 2010–, Josep Tero intervé en múltiples empreses musicals, i en citem algunes de les que el relacionen amb d'altres cultures. Selecciona i adapta cançons de Georges Moustaki per als dos discos: Marina Rosell canta Georges Moustaki. Dos escriptors grecs, Iannis Mauros i Manos Elefteriou –lletrista de Theodorakis– adapten al grec les seves cançons A Griselda i Amb un sol gest, enregistrades el 2012 en grec pel cantant Laurentis Maxairitsas a Les anges vivent encore en Mediterranée. Aquest mateix any inicia la col·laboració amb l'European Cultural Centre of Delphi per oferir un recital sobre poemes de Kavafis en l'acte de clausura del simposi internacional C.P. Cavafy, Hellenic and Universal, a Delfos i amb motiu del 150è aniversari del naixement del “poeta d'Alexandria”. Etc. Amb tot això i tractant-se d'un dels cantants acústics per excel·lència, resulta sorprenent que encara no l'hàgim vist intervenir en cap de les dotze, progressivament de més èxit, edicions del Festival Acústica. L'Ajuntament, representant públic nostre i un dels puntals de l'efemèride, i l'Acústica, per la filosofia de la festa, potser que feu el pas de convidar-lo a l'edició d'enguany. Cordialment, dues abraçades.