El “prusés”

Ja fa un temps que s'ha posat de moda (sobretot entre una part dels qui combaten el dret a decidir) referir-se al procés com a “prusés” escrit així, expressament de manera incorrecta. Hi ha una altra versió una mica menys dolorosa per a l'ortografia, que és “prucés”. Aquí el dubte és si el seu autor desconeix si procés s'escriu amb c o s i per això no sap si fa més mal posar “prusés” o “prucés”. Llegit fa mal a la vista i suposo que aquest és l'efecte desitjat. A més,
hi ha la versió parlada, que normalment va acompanyada amb un gest altiu de menysteniment marcant molt fort la u de “prusés”. Tant dita com escrita, l'objectiu és ridiculitzar. Escriure “prusés” i dir-ho amb fàstic es fa per accentuar l'intent de treure credibilitat al procés, és a dir, al moviment que intenta assolir la independència de Catalunya de
manera pacífica i democràtica.

La pregunta és si per desprestigiar un moviment, una idea, una opció, el que sigui, cal fer una falta d'ortografia de manera intencionada. En aquest cas el que es menysté és la llengua. I això demostra que, a més de criticar el procés (cosa absolutament legítima), el que hi ha és un mal respecte pel català: de manera implícita s'està dient que per menystenir un concepte (el procés) cal menystenir la manera com s'escriu, i que per tant el català és una llengua de segona que et pots saltar quan vulguis ridiculitzar alguna cosa. Es tracta, a més, d'una ridiculització barcelonocèntrica: als catalanoparlants orientals, que pronuncien procés amb o llegir prusés els fa pessigolles. Entre els utilitzadors de la paraula “prusés” acostuma a haver-hi una proporcionalitat entre el respecte cap a l'ortografia i el respecte a la decisió del poble català a les urnes. I també acostumen a ser els que prediquen el compliment estricte de la llei. Bé doncs, per començar a donar lliçons el mínim exigible seria complir les més elementals normatives lingüístiques: procés s'escriu amb o d'obsessió i c de Catalunya.