La columna
Temperatura
La primavera calenta precedirà una tardor orgàstica si els preliminars són els que han de ser
Ho deia aquest diari avui fa una setmana, estem davant d'una primavera calenta . La nit del 9-N tots estàvem a un pas de l'orgasme, d'un esclat que espera des de fa 300 anys. Tothom el veia ben a prop. El 10-N i els dies posteriors, però, van suposar un coitus interruptus en tota regla. La dificultat de gestionar l'èxit també existeix. I normalment es deu a la intenció dels que l'han obtingut de gestionar-lo a la seva manera. D'apropiar-se'l, vaja. En aquest cas, a més, cal tenir en compte que el procés que viu el país és absolutament extraordinari i que ningú en té un llibre d'instruccions. Ningú, però, s'hauria imaginat fa encara no dos anys ser on som. Ser a les portes de l'orgasme.
Tornem a la primavera calenta. Tot i que abans hi ha la cita anual de l'Assemblea Nacional Catalana, en l'aspecte simbòlic, Sant Jordi, una festa popular, de carrer, com és i ha de ser el procés, serà la que marcarà de debò l'inici d'una etapa que ha de ser fonamental per al país i el seu futur. Les eleccions municipals del 24-M seran una prèvia real del que pot passar el 27-S, per molt que també estigui en joc, i així ha de ser, la governabilitat més propera al ciutadà. Però el vot tindrà, aquest cop, una doble reflexió. I, per a molts, la reflexió de quin país volem passarà a davant de la de quin alcalde volem. I això també és legítim. Com afrontaran, els partits sobiranistes i independentistes, les eleccions del 27-S dependrà, també, dels resultats de les municipals, sobretot a les grans ciutats. El taulell polític viu en un moviment continu, i això no ha acabat pas. Si no, que els ho preguntin a UDC i EUiA, per exemple.
I després del 27-S, 18 mesos de vertigen cap a la independència. Per a això, però, encara hi ha molta feina a fer. Una feina que es veurà enfangada per la proximitat de més cites electorals. En total, seran tres eleccions en què els partits es juguen massa coses. Això sí, la primavera calenta precedirà un estiu calent, calent, que culminarà en un Onze de Setembre que ha de ser el darrer de reivindicació massiva, i sobretot una tardor esclatant, orgàstica, si els preliminars són els que han de ser.
