Setmana de Passió

Abans-d'ahir, el company i bon amic Jordi Grau ens recordava en el seu Apunt com era la Setmana Santa durant el franquisme, quan l'Estat espanyol es regia pel nacionalcatolicisme i una altra cosa que, tot i ser absolutament inexistent, es feia constar en la paperassa oficial del sindicat del règim, la CNS: “Por Dios, España y su revolución nacionalsindicalista”. En Grau ens explicava que les emissores de ràdio emetien música clàssica el Dijous i el Divendres Sant, i que les sales de festes tancaven o ho feien veure. Jo afegiré més coses, perquè sóc força més gran que ell i, per tant, tinc sobre l'esquena, i es nota!, molta més càrrega històrica feixista. A més de les emissores radiofòniques i els pubs, s'afegien al sacre esdeveniment els cinemes, on només es projectaven pel·lícules de caire religiós o bíblic, fossin de Hollywood o de producció espanyola, com ara Ben Hur o El Judas.

Però, si anem un munt d'anys enrere, quan Europa es trobava immersa en la Segona Guerra Mundial i el general Franco feia la gara-gara a Adolf Hitler, de qui tenia una fotografia dedicada sobre la taula del seu despatx, veurem que encara hi havia coses menys delicades i força proclius a la ideologia nazi. Les botigues de joguines venien carraques i, sobretot, unes curioses maces de fusta, que els marrecs compràvem i amb les quals, un cop al carrer, no paràvem de picar sobre la voravia. Per què ho fèiem, això? Doncs perquè, i em refereixo al meu cas, quan era alumne dels maristes de Badalona, l'hermano que ens feia classe de religió ens animava a colpejar el terra amb la maça en qüestió dient-nos, i transcric literalment les paraules d'aquell home: “Cada cop que piqueu a terra amb la maça, mateu un jueu.” Per justificar l'hipotètic i sorollós extermini, ens explicava que els jueus eren el poble deïcida, els que havien assassinat Déu, i que no tenien dret a viure. El Tercer Reich encara no havia perdut la guerra i, per tant, aquí no semblava gens malament que a Alemanya s'apliquessin les lleis antisemites de Nuremberg, és a dir, l'Holocaust.

Vist ara, pot semblar fins i tot increïble, però era així com se'ns educava en aquell col·legi dels Germans Maristes de l'Escola, el lema dels quals és “Ad Jesum per Mariam”. No sé si només era filonazi aquell professor de religió, si bé recordo que alguns capellans també abominaven públicament del poble jueu.