Estic de selfi

Pel que sembla, les autoritats lingüístiques espanyoles han incorporat la paraula selfi al catàleg de termes normatius. Primer, com sol passar sovint enfront de l'onada imparable d'anglicismes que generen les noves tecnologies, van intentar trobar una paraula alternativa en espanyol a la paraula anglesa selfie (una fotografia que es fa un mateix, sol o acompanyat d'altres persones, habitualment amb un telèfon mòbil, una tauleta o una càmera web, amb la finalitat de publicar-la en una xarxa social). Així, van provar d'introduir les paraules autoretrato o autofoto, que, com era d'esperar perquè ja ha havia succeït amb anterioritat en altres casos, no van funcionar.

Després del fracàs de l'autoretrato i de l'autofoto, les autoritats lingüístiques espanyoles van inventar-se la paraula selfi, una adaptació fonètica de selfie que disposa del vistiplau de la RAE (Real Academia Española). És una solució intel·ligent perquè, en l'aspecte oral, no presenta problemes (la gent pronuncia igual selfi que selfie). Explico tot això perquè les autoritats lingüístiques catalanes (el Termcat, més àgilment que el DIEC, diccionari de referència), s'han encallat amb el mot autofoto. I a mi em sembla que, si volem guanyar la batalla de la utilitat, hauríem de reaccionar amb més murrieria. És a dir, si com és de preveure, ningú no deixarà de dir selfie per passar a dir-ne autofoto, és millor que ens deixem estar de prejudicis i acceptem també de dir-ne selfi, malgrat que ara s'haurà de considerar una paraula bilingüe o un calc de l'espanyol (fets que si ens haguéssim avançat no succeirien).

Com que la llengua és una font inesgotable de neologismes, encara som a temps d'innovar a partir d'un nou estri,
el que en anglès anomenen selfie stick i que en català provem de dir-ne pal (d'autofoto) o bastó (d'autofoto). A mi em sembla que d'aquest stick/pal/bastó en podríem dir directament estic: “estic de
selfi”. De fet, la paraula estic ja està recollida al DIEC amb l'accepció que té a veure amb l'hoquei.