Opinió

A cremallengües

Un Nepal de moltes flors i unes quantes espines

Joan-Lluís Lluís / [email protected]

L'extrema diversitat lingüística d'un territori sol ser un excel·lent pretext per tendir cap al monolingüisme oficial

i L'estaca està indefectiblement lligada a la memòria catalana del final del franquisme i de la Transició i si Blowin' in the wind és una de les peces del trencaclosques de la contestació política als Estats Units dels anys seixanta, una cançó que parla de flors recorda la guerra civil que va afectar el Nepal entre el 1996 i el 2006, fins a fer dotze mil morts. Es titula Phool Ko Aankha Ma, és a dir Als ulls d'una flor. Va esdevenir la cançó que demanava pau, la que fa que els nepalesos que l'escolten avui recordin aquella guerra. La va escriure, i la canta, una monja budista, Ani Chöying Drolma, esdevinguda estrella de la cançó mig tradicional mig pop, en una mena de new age de parla nepalesa.

El nepalès no és una llengua gaire familiar en el nostre racó de món, com tampoc no ho és el Nepal. És probable que un gran nombre de persones s'imaginin aquest país com una mena de minúscul confeti de l'Himàlaia mentre que té una superfície cinc vegades superior a la de Catalunya i que la seva població és de vint-i-nou milions de persones. Això evidencia, doncs, que el nepalès no és una llengua residual d'algunes valls recòndites. És parlat, a més, a l'Índia, al Bhutan i a Birmània. En total, tindria uns quaranta milions de parlants. Dit això, però, al Nepal mateix no és ni de lluny l'única llengua parlada i, si bé es considera que durant la segona meitat del segle XX s'ha anat imposant com a lingua franca de gairebé tot el país, hi conviu amb un centenar de llengües més.

En general, l'extrema complexitat derivada de l'extrema diversitat lingüística d'un territori sol ser un excel·lent pretext per tendir cap al monolingüisme oficial, en nom de la necessitat d'organitzar un país en què tothom es pugui entendre amb tothom i, en primer lloc, amb les administracions. El Nepal no és una excepció. Les caòtiques formes de govern que s'han anat succeint, des de monarquies absolutes fins, actualment, a un intent de consolidar un règim republicà i democràtic, no permeten tenir una visió gaire clara de la situació de les llengües menys parlades. Sí, però, que es veu que el nepalès és clarament afavorit com a llengua oficial i que la segona llengua més usada i tolerada no és el maithili (tres milions de parlants) ni el bhojpuri (un milió i mig) sinó l'anglès.

Tot això explica, potser, per què la monja pop star Ani Chöying Drolma ha volgut que a l'escola per a noies que ha creat i finançat a Kàtmandu hi fossin ensenyades, com a matèries obligatòries, el nepalès i l'anglès. Des de la pau i l'harmonia, i des de l'afany d'extreure les noies nepaleses de l'estat de submissió i analfabetisme tradicional en què es troben, però seguint les pautes nacionalment correctes al Nepal. La seva cançó ho diu, de fet: “Als ulls d'una flor, el món és una flor. Als ulls d'una espina, el món és una espina.” Tot això també deu explicar per què els moviments més forts de contestació política, i en primer lloc el moviment maoista, que va ser un dels protagonistes principals de la guerra civil, estan implantats sobretot a les regions en què no es parla nepalès.


S



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia