El 27-S serà un referèndum ‘de facto'
Resulta curiós que els únics dubtes sobre el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27 de setembre siguin els que sorgeixen a casa nostra i a Espanya. La premsa internacional ha entès des del primer moment que el que farem és ni més ni menys que un referèndum d'autodeterminació en forma d'eleccions, i també entén les causes que ens han dut a convocar-lo i les conseqüències que se'n derivaran.
Fins i tot en aquells països que no veuen amb simpatia el cas català, com és el cas de França, la premsa explica amb claredat quin és l'estat de la qüestió. La cadena Ràdio França Internacional (RFI), que emet arreu del món en 12 idiomes, ho detallava d'aquesta manera: “Els partits nacionalistes de Catalunya s'han compromès a separar-se d'Espanya si guanyen les eleccions regionals de setembre, transformant efectivament els comicis en un referèndum d'autodeterminació.” No hi ha cap dubte ni es qüestiona que unes eleccions parlamentàries esdevinguin un plebiscit sobre la independència. És curiós, d'altra banda, que un mitjà públic francès expliqui de manera diàfana la realitat d'una Catalunya dividida entre dos estats –el sud, amb l'Estat espanyol; el nord, amb l'Estat francès–: “Catalunya és a França i Espanya, però el moviment independentista se sent amb força a Espanya. La regió espanyola va fer un referèndum el novembre del 2014, però el més alt tribunal de l'Estat va declarar-lo inconstitucional i va rebaixar-lo a una simple consulta.” És aquest el motiu que ens obliga a fer el plebiscit en forma d'eleccions: no hi va haver cap voluntat política a Espanya per celebrar un referèndum a l'escocesa.
La cadena RFI fins i tot detallava el procediment establert per esdevenir un nou estat d'Europa: “S'ha establert un termini de 18 mesos a partir de la data de les eleccions, per elaborar i sotmetre a referèndum una constitució, i per obrir negociacions per determinar les relacions de Catalunya amb Espanya i la UE.”
