Ho té tot de cara, Hillary?
Finalment Hillary Clinton ha anunciat el que tots sabíem: que concorrerà a les eleccions a la presidència dels Estats Units que tindran lloc el primer dimarts després del primer dilluns de novembre de l'any vinent –que als americans això de les tradicions els encanta–. La gran pregunta és si Hillary Clinton està o no en disposició de ser la primera dona presidenta del país, encadenant d'aquesta manera dues presidències històriques: un afroamericà i una dona. Per a arribar-hi ha de superar una llarguíssima campanya electoral amb dues parades principals. Primer ha de guanyar-se el dret a ser la candidata dels demòcrates i després haurà d'enfrontar-se al candidat republicà. Pel que fa al bàndol demòcrata hi ha pocs dubtes de qui ningú no podrà aspirar a enfrontar-s'hi. És cert que els Clinton sempre acaben tenint un problema d'escàndol o un altre i ja hi ha debats sobre la taula, relacionats per exemple amb el finançament de la seua fundació per governs estrangers. Pel que fa a l'enfrontament posterior amb els republicans la cosa és més complexa. Hillary té grans punts a favor –entre els quals ser dona i el fet que ja toca que hi haja una dona presidenta–. Però també té grans punts en contra. Genera odis reconeguts. Té gent molt fanàtica seua però té gent molt fanàtica també en contra seu. D'alguna manera la batalla més difícil que tindrà serà lluitar contra la seua pròpia caricatura. Perquè les eleccions nacionals no les guanya mai un dels dos partits anant sol. Les eleccions les guanya el partit que és capaç d'atreure més swing voters, aquesta peculiar expressió que fa referència als electors que dubten i trien en cada cas i no per fidelitats intrínseques. Hillary això ho sap i per això ha sorprès ja d'entrada amb un model de campanya contingut i ple de picadetes d'ulles. Va trencar la tradició i no va fer una roda de premsa per anunciar la seua decisió. Va publicar en canvi un vídeo molt estudiat on el “nosaltres” passa per damunt del “jo”. I ha renunciat als desplaçaments en avió, de moment, per afavorir la furgoneta i el contacte de prop. Però si serà prou o no això per a contrarestar les manies ho anirem veient al llarg d'aquest any i mig que ens queda fins a la nit electoral.
