Amb dues vetes

Un escamot de l'FNC (Front Nacional de Catalunya), format per una dotzena de militants, anà a la Sagrada Família (Barcelona) la vigília de Sant Jordi de l'any 1945, un diumenge. Hi anaren amb bosses i simularen pertànyer a un equip de futbol. Dins de les bosses: samarretes, botes, tovalloles... Hi arribaren un xic tard i varen demanar per pujar. El guarda els digué que s'afanyessin, perquè estaven a punt de plegar. Tots hi entraren, de pressa, com si realment volguessin visitar el temple i aprofitar el poc temps de què disposaven.

Al moment de marxar, Joan Espinet, Joan Ferrer i Josep-Oriol Palà, aquest últim, escalador, es quedaren a dins. El recinte es tancà. Els tres membres de l'escamot pujaren en una torre. Ascendiren per una escala de cargol, sense barana. A les fosques, el camí era lent i perillós. En acabar-se l'escala de cargol n'hi havia una altra, de gat; és a dir, de travessers. Hi havia una distància entre les dues escales. Aquí entrà en joc Palà. Amb l'ajut de cordes, accedí a l'escala de gat i, tot seguit, ho feren Espinet i Ferrer.

Un cop a dalt de la torre, sortiren a l'exterior. Van lligar un cap de corda al parallamps. La nuaren bé i es van assegurar que resistiria. Van baixar i, amb les mateixes dificultats que abans, pujaren en una altra torre. Completaren l'operació: van hissar una bandera de Catalunya, que queda estesa, si bé un xic entortolligada. Però es veia bé des de baix.

Els bombers varen haver d'anar a treure-la, però hi hagué temps suficient perquè molta gent la pogués contemplar. Era una època en què el sol fet de tenir una bandera catalana a casa podia suposar la presó. Tanmateix, hi havia persones que no havien perdut l'esperança i que permetien als altres de no perdre-la, tampoc. Aquesta vigília de Sant Jordi, un contingent significatiu de catalans lligarà la bandera al balcó, amb dues vetes. Ah, un petit detall. Per dificultar la retirada de la senyera, Espinet, Ferrer i Palà varen serrar les escales de gat que conduïen al capdamunt de les torres.