Meridiana

No sé si val la pena escriure gaire res d'un grupet de polítics transversals que s'autoproclamen portaveus de la societat civil catalana. Potser caldria presentar-los com a unionistes de bona fe que dubten de la bona fe dels sobiranistes. O, encara millor, tal vegada s'haurien de definir com a cavalls de Troia vocacionals alimentant el ventre de l'espanyolisme més ranci. Afavorits per governs forans, celebren el primer aniversari de la fundació i aprofiten l'ocasió per disparar amb bala contra el govern de casa i els moviments socials del país. Segons el president de la plataforma, cal frenar l'independentisme, que no és altra cosa que una conxorxa entre les classes dirigents i el catalanisme rural (?), que “ara volen anar a evangelitzar els barris populars a la Meridiana”. I el vicepresident de tal lloable institució s'atreveix a comparar, “malgrat els contextos diferents”, “les tropes franquistes que van entrar per la Diagonal i els sobiranistes que ara volen entrar per la Meridiana”. Els dos oradors van coincidir a demanar “als catalans de seny” que s'integrin a la seva proposta i “es facin escoltar al carrer”. Ep!, a la trobada d'aniversari, la diada de Sant Jordi, la família unionista va reunir unes set-centes persones. Sense comparar, ja que són “contextos diferents”, a la Diagonal, aquell gener del 1939 també hi va acudir una bona picossada de catalans. Ara, la suposada transversalitat ideològica va aplegar gent de Ciutadans amb populars i socialistes, alguns amb reconeguts galons als seus rengles, fins caps de llista municipals. Quan va finir l'acte, diversos assistents es van fondre entre la majoria silenciosa que ocupava les Rambles, entre parades de llibres i roses. Un país és normal quan la seva gent pot expressar lliurement el seu pensament i els propis desitjos. Una altra cosa és que les autodefinicions siguin a partir de desacreditar l'adversari i no pas afirmant el programa propi. I, en tot cas, és força caspós que constantment s'invoquin els vells tambors
per silenciar noves experiències. Ni el 2015 és el 1939, ni la Meridiana és la Diagonal.
A més, la diferència més fonamental és que uns anaven amb tancs i els altres anuncien la mobilització de les estelades.