Remordiments

Si faig exercici de memòria el primer record d'haver experimentat el sentiment o la sensació física i emocional del que són els remordiments em trasllada al carrer Amigó de Barcelona cap a l'any 1976. Jo tenia deu anys i, després d'haver pispat d'un quiosc un tebeo Lily (com m'agradaven!) dels que tenien exposats a fora, en arribar al portal de casa, m'hi vaig repensar i vaig recular fins on era l'establiment i, amb molt de compte i dissimuladament, vaig tornar a endreçar la publicació, que, evidentment, ningú havia trobat a faltar.

Tot i que quan vénen (no sempre que n'he tingut he fet el gest de tornar enrere i esmenar l'error) pots no fer-los cas i deixar que passin, els remordiments són incòmodes i traïdors i et fan sentir culpable sense que ho puguis evitar.

A mi em passava a l'època universitària quan m'adormia a primera hora i, com que valorava que no valia la pena aixecar-me, agafar els Ferrocarrils i arribar a l'Autònoma per dues o tres hores que quedaven de classe, em girava i continuava dormint. Això sí, quan m'aixecava per dinar no podia evitar tenir una sensació de rau-rau que m'anava repetint que m'estava convertint en un paràsit d'envergadura considerable i que calia que modifiqués la meva conducta. Ara, superats aquests dies de vagància, sóc una treballadora exemplar i responsable, els remordiments eterns i repetits són els vinculats amb la gastronomia. Ells fan que quan has gaudit d'un àpat opípar i no has tingut mesura ni amb el pa, ni amb el vi, ni amb les postres o els licors decideixis que aquell vespre no soparàs i que l'endemà (i tots els endemàs que vindran) faràs dieta líquida a veure si es compensen les calories guanyades. Els darrers han estat per culpa de l'esport. Aquest dilluns ja estava preparada. Feia dies que no anava a nedar. A punt d'agafar la moto em retardo més dels dos minuts previstos fent un encàrrec i, quan engego el ciclomotor per ja anar a la piscina, miro el rellotge, veig que és tard i desisteixo de la meva voluntat esportiva. Cras error! Avui és dijous i encara em sento malament.