De set en set
Retorn al futur
De la mateixa productora de pel·lícules tan taquilleres com ¡Que modélica y salerosa fue esta la nuestra Transición! i 70 años de paz, arriba ara una nova edició de Regreso al futuro. Zapatero, gran guionista, acaba d'aconsellar als independentistes que el que han de fer és abandonar els seus postulats i... recuperar l'Estatut del 2006!, el mateix text que ell i els seus sequaços es van encarregar de liquidar. Mentrestant Pedro Sánchez, nou líder del PSOE, esperona la il·lusió de les masses tot comprometent-se a dur el Senat a Barcelona. A cop d'editorial i des de laboratoris televisius profunds com l'avern, s'ha aconseguit que Podemos creixi i vagi reajustant el concepte de casta fins al llindar de tolerància desitjat. I també s'ha aconseguit que Ciudadanos, un partit ideològicament amorf i meritòriament catalanòfob per traslladar a Catalunya el model espanyolista implantat al País Valencià, hagi estat presentat en societat com una formació liberal i moderada (la imatge d'un autobús que transporta Rivera, Cañas, Nart, Carina Mejías, el Yoyas i alguns coneguts falangistes deu ser el pitjor malson per al somni inspirat en el ric liberalisme anglès del segle XIX). L'intent de convertir el bipartidisme (PP/PSOE) en cosa de quatre (PP/C's i PSOE/Podemos) és el principal objectiu d'aquest insòlit retrosalt que se'ns prepara. El futur que se'ns promet serà només la translació del passat, com un territori que corregués sempre paral·lel a la finestra del tren en què viatgem. S'està tramant una rotació de 360 graus per deixar les coses exactament en el mateix punt on estaven. Es tracta de canviar-ho tot perquè res no canviï. Però (alerta!) part del sobiranisme també està acceptant fer d'extra en aquest film. Com? Encenent ciris a l'altar de Podemos, i fent cas del desvergonyiment de l'oportunisme federalista i del temps embalsamat dels terceraviïstes. I mostrant-se no del tot capaç de plantejar una sortida vigorosa, creïble, clara i radicalment trencadora. ¿De debò el sobiranisme es deixarà engolir per aquest futurible passat que la vella productora cinematogràfica està ordint?