Àlbums de flors voladors

Fa uns tres anys que uns amics que coneixen el meu treball fotogràfic i la participació en l'Exposició de Flors em van animar a fer un àlbum històric, resum de 60 anys de l'exposició, amb els èxits assolits i, a la vegada, els alts i baixos de la seva moguda història, desconeguda per la major part de gironins, abreviant molt, és clar.

És prou sabuda la meva vinculació amb l'Exposició de Flors, des de la mort del caudillo, en què l'organització politicofloral va desaparèixer. Vaig haver de treballar molt per crear una nova associació, amb una única finalitat cultural i ciutadana, en absolut política, tal com molt bé diuen els estatuts. Acreditats gironins van recriminar el gest de refer una iniciativa franquista. No és cert! Els Amics de les Flors no hem refet res. Som gironins apassionats per la natura i d'aquesta, les flors! I prou. La nostra obra ho proclama a crits!

Amb els anys transcorreguts i la complexitat de la trama, vaig creure que, si no vigilava, podia sortir una mena d'enciclopèdia poc atractiva. Vaig fer el guió d'un muntatge amidant molt bé les importàncies. Tal com he dit, el final és còmic i dramàtic, l'especialitat. No em va ser difícil fer-ho: la sortida en globus, des del pati del claustre de Sant Domènec, dels caps dels Amics de les Flors, tirant pètals de rosa, llagrimejant cirereta i pebre, bo i fent adéu als nous amos que, com a bons polítics, no van entendre res.

L'àlbum acabat, el vaig sotmetre al judici de l'associació i l'equip municipal. Me'l van tornar mesos després, en què els qui ho van desitjar se'l van emportar a casa perquè la família en gaudís. L'àlbum va retornar sense màcula i amb elogis a cabassos. Vet ací que un conegut va venir a casa amb un amic per veure'l. Els vaig oferir emportar-se'l uns dies. Ha passat més d'un any i ningú no dóna senyals de vida. He pensat en el jutjat i la comissaria, però els faria riure. No es pot valorar sense veure'l: explica amb imatges, informa amb missatges, fa viure aquesta miracle que és l'Exposició de Flors a Girona i deixa traslluir els sentiments dels que la vam crear. Una proesa irrepetible que ha fet història i més que en farà. He de dir que és el segon gran àlbum que es fon entre amics. Faig un bruel, que tots els animals entenen, un crida gairebé d'auxili: “Tornin-me, per favor, tot seguit els àlbums de fotografies i text de l'Exposició de Flors, o ja no caldrà: no hi seré. M'agradaria fullejar-los i reviure pàgines viscudes abans de fer el trajecte pel camí del No Tornar, on m'espera l'esposa. Si han tingut un accident amb ells, ho entendré. Però sigui com sigui, tornin-los. Ho entenen? No? M'explico: els proposo una manera prou bona de no anar a trompades! Tinc reforços potents als quals agradaria ajudar-me. Així ho entenen millor? No els han vist prou encara? Si no els tornen perquè els gaudeixen tant, no sé si riure o emprenyar-me. Els en faré una còpia reeixida!”