Tornar a cantar

Feia temps que no em llevava així per culpa del Barça. Era aquella sensació de voler arribar al “col·le” per comentar els gols de la nit abans... “I en el segon gol de Messi no haurien d'haver assenyalat falta en atac, per haver fet caure el defensa, amb la pilota als peus i sense tocar-lo? Va semblar bruixeria!” “I el tercer, quina lluita de Luis Suárez, quina cursa i quina finta de Neymar.” Aquests i molts d'altres comentaris van fer-se ahir a la feina, a l'escola, a l'ascensor, repassant el partit extraordinari del Barça contra el Bayern, la gran oda a la imaginació que va entonar Messi.

El cervell de molts culers i molts futbolers va establir les seves connexions amb l'univers, un univers que Messi sempre eixampla. Ens va fer pensar en la retallada de Romário a Alkorta i en com van quedar els malucs del defensa del Madrid l'any 1994; ens va tornar a fer sentir eufòrics i al·lucinats com un sis de maig de fa sis anys, amb el gol d'Iniesta a Stamford Bridge. A mi, per alguna associació juganera, m'ha portat al cap una cançó del cantautor galàctic Jaume Sisa: “Tornar a cantar, com abans, quan érem grans, tornar-ho a fer, solament, si ets innocent.” Pertany al disc Visca la llibertat, precisament. Messi és capaç d'imaginar alguna cosa diferent, de sorprendre, de superar els límits d'allò normal, d'allò quotidià, previsible o tòpic. I per aquest motiu és capaç de tornar-nos a fer somiar. “És d'un altre planeta, encara que siguis d'un altre equip ho has d'admetre”, deia Kluivert en un tuit. Sense pretendre-ho, Messi aixeca un relat monumental: aquest 1 de maig es complien 10 anys del seu primer gol amb el Barça, aquella vaselina exquisida contra l'Albacete, que era la punta de l'iceberg d'una era que s'obria. Tots, poc o molt, vam pensar on érem fa sis anys, què fèiem fa 10 anys.

L'enorme creativitat, les seves sortides de geni converteixen en una ridiculesa que algú el compari amb una màquina greixada –molt ben greixada, això sí– com és Cristiano. Messi ens torna a fer somiar i, sense buscar-ho, ens ensenya que cal eixamplar horitzons, sempre. La literatura et fa més gran el món. Messi et fa la vida fàcil, deia Luis Enrique, et fa llevar d'un humor magnífic i et demostra que fins allò que sembla més inaudit o disbauxat és possible. Si ho poses en paraules serà veritat. L'únic que Ell ho posa en futbol.