Ara ens cal saltar el mur!
Entre els innombrables exabruptes i desqualificacions que rebem cada dia dels crispats unionistes d'aquí i de l'altiplà castellà, també cal comptabilitzar els missatges subliminars que deixen anar, amb els quals pretenen provocar la desmotivació de la majoria sobiranista del país i fer-nos creure que el suflé independentista va de baixa (?) i que ara el més important, segons els populars, és la recuperació de l'economia o, segons els decadents socialistes i ecosocialistes, és vetllar per les desigualtats socials... Prioritats que, de la seva boca, sonen a hipòcrites!
Tota aquesta gent d'aquí i d'allà, ensarronats per la caverna madrilenya, lluiten aferrissadament per tal d'evitar (tot emprant el més visceral menyspreu inimaginable) que, amb el nostre tranquil, decidit i democràtic procés vers la independència, puguem escindir-nos d'Espanya. El cínic ministre Montoro (el qui més despietadament ens ofega) proclamava exultant: “Cataluña nos sacará de la crisis.” Malgrat el seu desdeny, no deixen d'espoliar tot el que generem. Ho han fet sempre i ara els és imprescindible fer-ho, car tenen un problema –que no expliquen– i que no és altre que la supervivència de la seva Espanya, si Catalunya esdevé un nou estat. Si ara ja trontollen financerament amb un deute del voltant d'un bilió d'euros, no ens hem d'estranyar dels ferotges atacs del recentralitzador govern Rajoy, del PSOE, de l'aparell de l'Estat i de totes les institucions espanyoles.
Aquest pànic ha induït els seus quatre genets de l'apocalipsis: Fernández Díaz, García-Margallo, Montoro i Wert, esdevinguts executors actuals de la històrica tirania hispànica, a perseguir-nos sense pietat, amb l'ajut reptant i manipulador del grup Godó i dels seus acòlits. Tota la seva maquinària difamatòria i el persistent espoli fiscal és i serà insuficient per doblegar-nos, perquè n'estem farts i hem deixat de ser mesells! Una guerra bruta que està fracassant, perquè avui no poden bombardejar Barcelona, com reclamen alguns, ni esclafar-nos com va fer el seu ídol, el dictador Franco, 78 anys enrere. Tot i la seva perversa catalanofòbia, no han aconseguit aniquilar les nostres llengua i cultura, com ho fan a ses Illes, al País Valencià i a la Franja. Com tampoc podran vèncer el democràtic procés sobiranista!
Per preservar la nostra identitat, la llengua, la cultura i la nostra identitat, és imprescindible que reflexionem amb el que ens diu Joan Sales: “Els catalans portem 300 anys fent l'imbècil. O deixem de ser imbècils o deixem de ser catalans? Hem de deixar de ser imbècils!” Així superarem la permanent extorsió dels governs espanyols i les claudicacions i temences pujolianes, cosa que ens farà irreductibles per guanyar la batalla del 27-S. Ara, preparem-nos per fer front a aquest primer repte que són les municipals d'aquest 24-M! Per això, és del tot imprescindible que guanyin les candidatures dels partits independentistes que lluiten per l'autèntica llibertat de la ciutadania, car el que ens ofereixen les candidatures unionistes, és seguir sota l'esclavatge espanyol i la més que segura pèrdua de la nostra identitat nacional.
Com que volem ser lliures, podem guanyar i guanyarem el 24-M i el 27-S, malgrat els unionistes, malgrat que Rajoy asseguri que no votarem i malgrat les confuses maneres distorsionadores d'alguns polítics botiflers i cagadubtes. Tenim prou experiència per saber que no podem esperar d'Espanya una altra cosa que el de sempre: genocidi lingüisticocultural i ofec financer!
